(Barcelona, 13 desembre 1884 – 1 gener 1905)
Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom.
Aparegut, en una primera època, del 1884 al 8 de març de 1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart.
En una segona època (de l’1 desembre 1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat.
(Barcelona)
Fira del vidre que tenia lloc, per cap d’any, a la plaça del Born. Des de l’edat mitjana.
Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció; les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats. La plaça era enramada.
A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, procedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou.
(Barcelona, juliol 1905 – segle XX)
Establiment tipogràfic cooperatiu. Creat per Ignasi Clarià, Josep M. Palau, Francesc Millà i altres, tots ells expulsats pel febrer de 1908 -en ésser considerats empresaris- de la societat obrera El Arte de Imprimir.
Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, puix que Clarià i Palau eren caps dels tallers d’“El Progreso”.
Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir aconseguiren el suport de la federació regional al boicot a “El Progreso”.
El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre de 1908.
(Barcelona, Barcelonès, segle XIV – segle XVII)
Priorat de monjos cistercencs (Santa Maria de Natzaret), filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat.
Fou fundat (1311-12) al mas Moneder, cedit per Sibil·la de Saga. El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions.
Constava normalment d’un prior i de quatre monjos.
Subsistí fins el 1660.
(Barcelona, 1923 – 1939)
Institució escolar.
Fundada per un grup de pares de les Escoles Montessori de la Mancomunitat de Catalunya arran de la supressió d’aquestes escoles per la Dictadura de Primo de Rivera, que deixà en suspens gairebé totes les activitats pedagògiques renovadores del període anterior. La nova pedagogia es refugiava novament en la iniciativa privada.
La Mútua, que sostenia centres d’ensenyament primari i secundari i publicava la revista “Junior”, esdevingué sota la direcció d’Alexandre Galí, una institució escolar de primera línia, ja que realitzà una extraordinària tasca pedagògica, reflectida en la seva obra Mesura objectiva del treball escolar.
(Barcelona, 1911 – 1917)
Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, pot ésser considerada -tot i ésser redactada en castellà- com a continuadora de “Pèl & Ploma” i de “Forma”.
Dedicà molta atenció als pintors catalans, amb nombroses reproduccions en blanc i negre i en color i amb gran luxe en la publicació.
(Barcelona, 1962 – )
Museu. Situat al palau del marquès de Llió i Nadal, al carrer Montcada.
Creat amb la col·lecció de teixits de l’Ajuntament, que havia format part del Museu d’Art de Catalunya (1950), el 1969 s’instal·là en el nou emplaçament i des del 2008 és al palau de Pedralbes.
El seu fons compta amb una notable representació de teixits i tapissos (entre els quals de Tounai, del segle XVI), i amb les col·leccions d’indumentària Rocamora, Balenciaga i Pere Rodríguez.
Aquest fons actualment està integrada al Museu del Disseny de Barcelona.
Enllaç: Museu del Disseny
(Barcelona, 1909 – 1920)
Institució. Creada per la diputació i l’ajuntament, per tal d’estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes subalternes.
Fou dirigida per Josep M. Tallada, Josep Ruiz i Castellà en fou secretari, i Cebrià Montoliu bibliotecari.
Organitzà exposicions, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística (estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues) i edità llibres, fullets i revistes.
Al seu redós hom creà una borsa de treball (1911), el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors (1911), la primera cooperativa catalana de cases barates (1911), la societat cívica la Ciutat Jardí (1912) i el Secretariat d’Aprenentatge (1915), transformat més tard en l’Institut d’Orientació Professional (1919).
Edità el “Butlletí d’Estadística Social” (1912-15) i les “Memòries del Museu Social”.
(Barcelona, 1982 – )
Museu monogràfic.
Aplega un fons d’art de temàtica esportiva i en el qual tenen lloc actes que reflecteixen l’ambient cultural derivat de la tradició esportiva catalana.
És situat a la Casa Companys, edifici construït l’any 1911 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que llegà a la Generalitat el seu darrer propietari, el Dr. Melcior Colet, l’any 1982.
(Barcelona, 1948 – )
Museu municipal. El 1973 fou instal·lat en un nou edifici dels arquitectes Lozoya i Puigdengoles, situat al mateix lloc de l’anterior, al parc de Montjuïc.
El fons es basa en les expedicions organitzades pel propi museu, entre les quals destaquen les del Marroc, Japó, Amazones, Perú, Nepal, Índia, Nova Guinea, Etiòpia i Austràlia.
El 2018 es fusionà amb el Museu de les Cultures del Món i adoptà el nom de Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Enllaç web: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Dades dels Països Catalans 