(Barcelona, juny 1952 – 1975)
Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d’aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení.
Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període.
En foren els principals col·laboradors, entre d’altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis.
(Barcelona, octubre 1991 – 2011)
Emissora de ràdio d’àmbit local, fundada pel periodista Luis del Olmo.
Inicià les seves emissions com a filial d’Onda Cero Radio i com a autònoma el 1996.
El 2009 Punto Radio comprà l’empresa i el 2011 va desaparèixer la marca.
(Barcelona, 1850 – 1887)
Local d’espectacles, al carrer de l’Hospital (prop de l’actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí. Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí. Sembla que Josep Anselm Clavé hi celebrà els primers balls corejats.
El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre.
Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa, de Frederic Soler.
El 1870 n’esdevingué empresari el comediògraf Jaume Piquet. El teatre fou tancat el 1887, i al lloc seu fou construïda la Fonda de Sant Agustí.
(Barcelona, 7 abril 1904 – )
Institució científica, fundada per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi.
Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs.
Enllaç: Observatori Fabra
(Barcelona, desembre 1880 – novembre 1891)
Setmanari obrerista. Òrgan de les Tres Classes de Vapor.
El seu director fou Josep Pàmias -excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo-, i entre els primers redactors n’hi han de relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista.
El periòdic, antibakunista, es declarà aviat socialista (setembre 1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s’apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol).
Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias.
(Barcelona, setembre 1864 – juny 1866)
Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart.
De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre de 1865.
Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars.
(Barcelona, Barcelonès, segle XIX)
Nom donat als barracots de la falda de Montjuïc.
Construïts durant l’epidèmia de febre groga haguda l’any 1821, per servir d’habitatge a la gent humil.
(Barcelona, 26 novembre 1925 – 18 març 1926)
Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l’artista Lola Anglada. Publicà 17 números.
Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, “Xirinius”, Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors.
(Barcelona, 21 octubre 1877 – 9 juny 1883)
Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publicà 300 números.
Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de “Lo Pregoner”.
Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1 desembre 1836 – 1837)
Diari en castellà. Editat per un grup d’antics redactors d'”El Vapor”, que no acceptaren de fusionar-se amb els d'”El Guardia Nacional”.
Tingué molta participació en les bullangues del 1837.
El seu principal redactor, que signava J.A. de Covert-Spring, fou acusat d’atiar la revolta del 4 de maig i hagué d’ésser protegit per l’exèrcit de gent que volia matar-lo.
Aquests fets produïren la desaparició del periòdic.
Dades dels Països Catalans 