(Barcelona, 1876 – 9 febrer 1940)
Metge. Germà d’Emili i de Marià. Es llicencià el 1898 i es doctorà el 1927.
Membre del Centre Escolar Catalanista, publicà treballs a diverses revistes. Fou secretari de redacció de “La Ginecologia Catalana” (1898-99), primera revista mèdica en català.
Clínic eminent, presidí (1931-33) el Col·legi de Metges de Barcelona, del qual fou també president honorari, i portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge (1932).
(Barcelona, 1879 – 30 setembre 1938)
Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s’integrà al grup d’El Rovell de l’Ou.
Vers l’any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S’integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de la Sagrada Família. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l’escultura.
En un principi, s’integrà dins el modernisme, però després optà per un estil molt arcaïtzant, utilitzant materials molt fràgils, que han provocat que gairebé cap obra seva no s’hagi conservat.
(Barcelona, 17 abril 1913 – 1979)
Escriptor. Escriví les novel·les La ploma groga (1953), de to humorístic, La cort maia de Txikinamit (1956), El solar (1956), de caire més realista, Categoria preferent (1977) i el recull de narracions A sol i a serena.
(Barcelona, segle XVII – Perpinyà, 1680)
Jurisconsult i polític. Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc.
Fou advocat fiscal de la Generalitat. Membre del Consell de Cent, prengué part molt activa en la guerra dels Segadors i en els esdeveniments que separaren Catalunya de la monarquia espanyola.
Diputat per Catalunya a la conferència de Münster (1643). L’any 1648 anà a París per tal d’informar de la situació de Catalunya, i el 1652 marxà a l’exili.
Nomenat vescomte de Canet i comte de Peralada, s’instal·là al Rosselló, on, després del Tractat dels Pirineus, presidí l’anomenat Consell Sobirà del Rosselló, a Perpinyà.
(Barcelona, 24 desembre 1622 – Perpinyà, 9 octubre 1681)
Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França.
Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s’exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà.
L’any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic.
La seva primera època de poeta barroc, es ple d’optimisme,que expressà en Amor, fermesa i porfia (1640). El drama de l’evolució de la guerra marcà la seva segona època, que es materialitzà en El desengany.
És una de les figures clau de la literatura del segle XVII.
(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)
Director i productor cinematogràfic.
Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).
El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.
En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.
(Barcelona, 30 agost 1856 – 23 novembre 1929)
Escriptor i metge. Sota el pseudònim de Menut i l’epígraf de Menudalla publicà una secció fixa al diari “El Poble Català”.
(Barcelona, 29 abril 1876 – 9 abril 1949)
Escriptor. Col·laborà a “Torrent” (1900-02) i a “Cu-cut!” (1902-13). Conreà la novel·la i la narrativa de caire costumista.
Entre altres obres escriví L’Andreuet (1920), Embruix, Tres narracions (premi Concepció Rabell 1932) i la col·lecció d’articles Prosa lleugera (1912).
(Barcelona, 1857 – 1916)
Farmacèutic i escriptor. Fou membre del partit tradicionalista. Exercí la crítica musical a “El Correo Catalán”. És autor d’obres diverses de divulgació i pedagogia. Destacà també com a recitador.
El seu germà, Antoni Maria Font i de Boter (Barcelona, 1860 – 1894), també escriptor, es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Fou autor de diversos escrits de divulgació cultural i traduí els lírics grecs i llatins .
(Barcelona, 4 febrer 1922 – 30 abril 2005)
Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962.
La seva obra més coneguda és l’Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.
Dades dels Països Catalans 