(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)
Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.
Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).
(Barcelona, 1850 – 1913)
Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.
Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.
(Barcelona, 1837 – Mataró, Maresme, 30 juliol 1911)
Actor. Era figura notable del teatre català. Casat amb l’actriu Antònia Juani i Frígola.
També fou empresari. Acompanyà a Amèrica l’actor Vico, com a representant d’aquest.
Morí quan la companyia que dirigia actuava a la capital del Maresme.
(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)
Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.
Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).
En català va escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.
(Barcelona, 1609? – 1702)
Mestre d’obres. Actiu a Barcelona.
Projectà l’església de Sant Sever (1698) i realitzà un obelisc dedicat a Santa Eulàlia (1673), a la plaça del Padró de Barcelona.
També realitzà una conducció urbana d’aigües (1688).
(Barcelona, 4 maig 1870 – 16 febrer 1899)
Compositor i pianista. Deixeble d’Anselm Barba, d’Isaac Albéniz, de Joan Baptista Pujol i de Felip Pedrell.
Escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).
(Barcelona, 1810 – 1863)
Pintor. Fou pensionat a Roma.
Se’n conserven quadres remarcables a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
(Barcelona, 1860 – 1928)
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Entre altres monografies d’història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d’Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).
(Barcelona, 1859 – segle XX)
Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).
Dades dels Països Catalans 