(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)
Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.
També es presentà en algunes ocasions com a cantant.
(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)
Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.
També es presentà en algunes ocasions com a cantant.
(Barcelona, 15 abril 1804 – 3 febrer 1881)
Compositor. Mestre de capella de Girona, Valladolid i de l’església barcelonina de Santa Maria del Mar, on actuà des del 1850 fins que morí.
Les seves composicions eclesiàstiques són misses, responsoris, misereres, tedèums, salves i nadales.
(Barcelona, 1881 – 1939)
Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.
Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.
Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960) Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).
(Barcelona, 12 abril 1860 – 1947)
Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París.
Estrenà l’òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.
(Barcelona, 5 abril 1915 – 11 novembre 2002)
Metge. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà de Santiago.
Catedràtic de patologia general de les universitats de Salamanca (1955), de la qual fou rector (1960-67), i de Barcelona (1968).
Coautor d’un tractat de patologia i d’estudis importants sobre l’ensenyament de la medicina.
(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)
Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.
El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.
(Barcelona, 24 gener 1821 – 20 maig 1856)
Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Hi presentà la memòria titulada Influencia de las pasiones en la marcha de las enfermedades, notable per al seu temps.
També va escriure sobre l’educació física i moral dels nens.
(Barcelona, 3 agost 1871 – 6 agost 1932)
Actor de teatre. Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants.
Actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat.
(Barcelona, segle XIX – 1894)
Advocat. Fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894.
Era un gran col·laborador de l’obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l’Exposició Universal de 1888.
(Barcelona, 1806 – 1862)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, el 1826.
Conreà de preferència els temes d’inspiració religiosa.