(Barcelona, 24 juliol 1898 – 5 setembre 1959)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha destacat com a imatger.
Algunes de les seves obres es troben al monestir de Montserrat.
(Barcelona, segle XVII – 1682)
Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa.
Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà.
Autor d’Indulgencias de la correa (1677) i d’una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita.
(Barcelona, 1864 – 1888)
Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi.
Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Barcelona, 1845 – 1911)
Periodista i escriptor. Fundador i director de “La Exposición” (1887-91), òrgan de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la.
(Barcelona, 8 abril 1928 – ? )
Compositor. És autor de Panoràmiques, La llum humil i d’altres obres.
(Barcelona, 1641 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1677)
Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos.
És autor d’un Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo.
(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
(Barcelona, 1851 – Ponapé, Filipines, 4 juliol 1887)
Metge. Destacà pels seus treballs d’investigació. Exercí a la marina de guerra espanyola.
Morí a mans dels nadius, quan aquests es revoltaren contra els colonitzadors.
Dades dels Països Catalans 