Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Clotet i Ballús, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 31 juliol 1941 – )

Arquitecte i dissenyador. Membre de l’Estudi Per, ha format equip amb Òscar Tusquets.

Autor d’una arquitectura racionalista amb tocs imaginatius, entre les seves obres destaquen la botiga Sonor de Barcelona (1965), el xalet de G. Rognoni a Sant Cugat del Vallès, el restaurant La Balsa de Barcelona (1975), totes premis FAD, i la remodelació del Palau de la Música Catalana (1982).

Associat des del 1983 amb I. Paricio, ha realitzat la seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-89) i un conjunt d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92).

S’ha dedicat igualment a la creació d’objectes de disseny.

Closas i Cendra, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 1895 – 1956)

Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d’Acció Catalana.

Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s’exilià a França, d’on retornà el 1945.

Fou el pare de l’actor Albert Closas i Lluró.

Closas i Lluró, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Climent i Viñas, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – 1983)

Violinista. Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Enric Morera, Lluís Millet, Joaquim Zamacois i Joan Massià.

Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII.

Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l’editorial de música Clivis.

Clemente i Ferran, Pilar

2 Respostes

(Barcelona, 1859 – 1905)

Actriu. Germana d’Adela.

El 1890 ingressà al teatre Romea de Barcelona, on obtingué uns grans triomfs amb la interpretació dels personatges de les més notables produccions del teatre català.

Estava casada amb el també actor Rafael Ribas i Ribas.

Clemente i Ferran, Adela

1 Resposta

(Barcelona, 20 juny 1861 – 11 gener 1910)

Actriu dramàtica. Germana de Pilar. Representà generalment teatre català.

Obtingué èxits notables, com en La Mare, de Rusiñol, i L’aranya, de Guimerà, actuant quasi sempre amb el seu marit, l’actor Modest Santolària.

Claveria Lizana, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 març 1909 – Oviedo, Astúries, 16 juny 1974)

Erudit i crític literari en castellà. Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura en diverses universitats de l’estal espanyol i de l’estranger.

El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna (1945), és un brillant assaig de crítica comparada sobre la novel·lística contemporània. Publicà també Temas de Unamuno (1953), Estudios hispanosuecos (1954) i altres.

Fou membre de la Real Academia Española des del 1971.

Clavell i Ribot, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juliol 1902 – segle XX)

Forjador. Començà a treballar a set anys com a aprenent de serraller.

Posteriorment s’afeccionà als treballs de ferro forjat. Muntà taller propi a Barcelona el 1927. Produí en aquesta etapa un gran nombre d’obres que asseguren el seu prestigi.

S’exilià a França el 1939, on visqué a la ciutat de Revel, on continuà la seva activitat. Ha participat en una cinquantena d’exposicions.

Li han estat atorgats premis d’importància. Té obres a diversos museus.

També és forjador notable el seu fill homònim.

Clavé i Roqué, Pelegrí

2 Respostes

(Barcelona, 17 juny 1811 – 13 setembre 1880)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja, estudià a Roma (1834-44) amb T. Minardi i Overbeck, que el formaren en el natzeretisme.

Passà a Mèxic (1845) com a director de les classes de pintura de l’Academia de San Carlos i esdevingué capdavanter de l’escola pictòrica mexicana, on va pintar La follia de la reina Isabel de Portugal, La primavera.

Extraordinari retratista de gust acadèmic, la seva obra reflecteix l’alta societat mexicana (Eugenia de Guzmán, Andrés Quintana Roo).

El 1868 tornà a Barcelona, i d’aquesta última època destaquen els retrats de La senyora Roquer de Clavé i La dama del xal.

Clavé i Camps, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, vers 1820 – segle XIX)

Polític. Germà de Josep Anselm Clavé. De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades.

Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaven d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843.

El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular. Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm.