(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
(Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 10 febrer 1927)
Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907.
En aquesta ciutat es dedicà a l’ensenyament de la taquigrafia a l’Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat.
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)
Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.
Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.
(València, 1894 – Barcelona, 1969)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.
Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.
(Barcelona, segle XIX – 1886)
Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.
Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.
Fou diputat provincial.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)
Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.
És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).
(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.
Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.
(Barcelona, 11 octubre 1936 – 5 desembre 2015)
Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d’un plàstica sumptuosa i preciocista.
Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula.
Participà en la fundació de l’Institut del Cinema Català.