Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Carles, Lluís

(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)

Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.

Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.

Cardunets i Tallada, Amèrica

(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)

Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.

El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.

Al casar-se abandonà la seva carrera artística.

Cardona i Mercadal, Rafael

(Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 10 febrer 1927)

Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907.

En aquesta ciutat es dedicà a l’ensenyament de la taquigrafia a l’Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat.

Cardona i Grau, Antoni

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)

Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.

Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.

Cardellà i Crusells, Joan

(València, 1900 – Barcelona, 1985)

Escultor. S’establí a Barcelona, on començà a exhibir les seves obres a l’Exposició de Belles Arts de 1923.

Carceller i Núñez, Andreu

(València, 1894 – Barcelona, 1969)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.

Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.

Carbonell i Anton, Francesc de P.

(Barcelona, segle XIX – 1886)

Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.

Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.

Fou diputat provincial.

Capilla i Beltran, Josep

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)

Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.

És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).

Canet de Mar, Gabriel de

(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)

Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.

Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.

Camino i Vega de la Iglesia, Jaume

(Barcelona, 11 octubre 1936 – 5 desembre 2015)

Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d’un plàstica sumptuosa i preciocista.

Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula.

Participà en la fundació de l’Institut del Cinema Català.