Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista d’

(Barcelona, 19 juliol 1882 – 1936)

Zoòleg. Fou conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).

Estudià els mol·luscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia. Col·laborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana.

També és notable el seu treball en el camp de la mastologia. Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931.

De fortes conviccions religioses, fou pres el 17 de setembre de 1936 i assassinat al cap d’uns mesos.

Aguilar i Moré, Ramon

(Barcelona, 3 desembre 1924 – 23 setembre 2015)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’estudi d’Oleguer Junyent (1945-58).

El seu estil es decantà vers un expressionisme decorativista de colors brillants. Ha fet nombrosos apunts d’escenes de ballet i de ball espanyol a l’oli, a l’aiguada, el llapis i la ploma.

Exposa sovint a Espanya i a les principals ciutats del món. Ha rebut el primer premi de pintura dels II Jocs Mediterranis (1955) i el premi nacional de Belles Arts (Barcelona, 1960) entre altres.

Aguilar i Garriga, Francesc de Paula

(Sants, Barcelona, segle XIX – Barcelona, 1888)

Farmacèutic. Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península els grànuls medicinals simples.

L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona.

S’exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres.

Aguadé i Cortés, Carme

(Barcelona, 1915 – 9 agost 2013)

Pintora. Filla del polític Jaume Aiguader i Miró i de la pintora Carme Cortés.

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials.

Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins a l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.

Posteriorment, s’ha anat estilitzant la seva pintura, que ha tendit a la reducció geomètrica de les formes naturals. Són característiques les seves tonalitats suaus.

Aguadé i Clos, Jordi

(Barcelona, 18 octubre 1925 – 22 maig 2021)

Ceramista. Format a l’Institut Escola de la Generalitat i a l’Escola Industrial Ceràmica i col·laborador de Josep Llorens i Artigas, fou professor de l’Escola Massana i després es traslladà a París i a Suècia. Fou un dels fundadors (1960) del grup La Cantonada. Ha exposat a Munic i Nova York entre d’altres ciutats.

Ha treballat en grans murals amb Llorens i Artigas, Joan Miró i Joan Vila i Grau. Ha fet també incursions en el camp de la il·lustració de llibres.

A partir del 2005 realitzà 19 peces de 3 metres d’altura per a la nau central del temple de la Sagrada Família.

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Agell i Torrents, Joan

(Sanaüja, Segarra, 4 gener 1809 – Barcelona, 1 abril 1868)

Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860).

Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona.

Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.

Agell i Cisa, Roser

(Barcelona, 1924 – 3 maig 2021)

Pintora i gravadora. Formada a Barcelona (Escola de Belles Arts) i a Roma.

La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric.

Exposa sovint amb el seu marit, Jaume Muxart i Domènech.

Agell i Agell, Josep

(el Masnou, Maresme, 30 setembre 1882 – Barcelona, 15 maig 1973)

Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l’impulsor de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou destituït de tots els càrrecs.

Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910).

President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.

Adrian, Pic

(Moinesti, Romania, 3 setembre 1910 – Barcelona, 28 juny 2008)

Pintor. Establert a Barcelona des del 1953.

La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric.

És autor d’escrits teòrics a través dels quals a definit el moviment essencialista i, posteriorment, l’Art principal (1973).

Adrià, Mateu

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1364)

Funcionari reial i jurista. Protonotari col·laborador del rei Pere III el Cerimoniós.

Es traslladà a França el 1342 amb la missió d’impedir que el sobirà francès ajudés Jaume III de Mallorca, que el rei Pere havia disposat de destituir. Acompanyà el monarca en les campanyes de Mallorca (1343) i Sardenya (1345).

Redactà les Ordinacions fetes por lo molt alt senyor en Pere terç rei d’Aragó de tots los oficials de la seua cort, important tractat d’administració i cerimonial cortesans.