(Balaguer, Noguera, 19 abril 1904 – Barcelona, 14 març 1967)
Compositor i pianista. Autor de les sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero, d’una Sonata a l’antiga, de preludis per a piano, de cançons i de música d’església.
(Barcelona, 19 setembre 1912 – 24 març 1994)
Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l’apartat de filosofia de l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Sagarra 1971).
De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l’alba (1990).
(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)
Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.
Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.
Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.
Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.
(Barcelona, 1937 – 20 desembre 2017)
Historiador i sacerdot. Professor a la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou degà (1973-79).
Ha publicat, entre altres estudis: Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI (1970), El Seminari de Barcelona 1868-1982 (1983), L’Església de Barcelona en la crisi de l’antic règim 1808-1833 (1986).
Delegat episcopal d’ensenyament i catequesi de Barcelona (1973-81), ha desenvolupat també tasques ecumèniques.
(Barcelona, 22 gener 1862 – 14 maig 1909)
Cantant d’òpera. D’una veu excel·lent, cultivà el bel canto.
A divuit anys debutà com a baríton al Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gastano Donizetti. Després descobrí, amb el seu mestre Joan Goula, que podia cantar també com a baix i com a tenor.
Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’Angelo Angioletti, tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans.
Compongué una òpera, Aurèlia, que fou representada al Teatre Eldorado, de Barcelona.
(Barcelona, 10 setembre 1815 – 1905)
Jurista. Germà de Baltasar. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil.
Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.
(Vacarisses, Vallès Occidental, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Teòleg. Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona, ocupà una càtedra de filosofia a la universitat.
És autor del llibre Sermones para las ferias sextas de quaresma (1713), i de l’opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V (1702).
(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).
(Barcelona, 9 desembre 1901 – 12 desembre 1988)
Metge otorinolaringòleg. Fou col·laborador d’Emili Mira a l’Institut Psicotècnic. Posteriorment fou catedràtic a les universitats de Sevilla (1953) i Barcelona.
El 1967 fou nomenat director de l’hospital Clínic de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Medicina (1968).
Els seus estudis se centren, principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i la psicologia i l’audició.
(Barbuñales, Aragó, 19 setembre 1727 – Barcelona, 24 juny 1797)
Eclesiàstic. Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès.
Elegit bisbe d’Eivissa (1788-94), hi fomentà l’estudi amb la creació d’un seminari i de tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica (1794), l’establiment d’una indústria primària i la formació de petits nuclis de població aglomerada al voltant de les parròquies de Santa Eulària des Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear.
El 1794 passà a ocupar la seu de Barcelona (1794-97). Protector de les lletres i de les arts, féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la construcció de l’ala dreta del palau episcopal barceloní, amb les pintures del Vigatà.
Dades dels Països Catalans 