(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)
Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.
Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.
(Barcelona, 1880 – 1919)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.
(Barcelona, 1895 – 1920)
Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes.
Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)
Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.
Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.
També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.
Francesc Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.
Ignasi Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1701 – segle XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.
Marià Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.
Pere Joan Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)
Periodista. Corresponsal de diaris anglesos i nord-americans, col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.
Fou un tertulià assidu dels Quatre Gats.
(Barcelona, 30 març 1861 – 1 març 1913)
Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L’esca del pecat (1890).
És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.
(Barcelona, 1810 – 1879)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.
(Barcelona, 1578 – després 1643)
Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.
Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:
Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII) Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:
Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII) Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
Dades dels Països Catalans 