(Barcelona, 1863 – 1913)
Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.
Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.
(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)
Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.
Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.
(Barcelona, 1869 – 1902)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.
(València, 1832 – Barcelona, 1875)
Escriptor. A més de poesies catalanes, publicades a “Lo Rat Penat”, escriví obres de teatre en castellà (Amor patrio, La judía en Argel) i el sainet Escenas del bombardeo.
(Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, desembre 1945)
Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de “La Vanguardia”.
Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.
(Barcelona, 1729 – 1791)
Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).
Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.
(Barcelona, vers 1660 – 26 abril 1710)
Escultor barroc. Projectà el frontis de l’església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)
Eclesiàstic i llatinista. Era prior de la col·legiata de Santa Anna, a Barcelona.
Escriví el tractat Triumphus veritatis i d’altres obres.
(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)
Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).
(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)
Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.
Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.
Dades dels Països Catalans 