(Oriola, Baix Segura, 7 agost 1912 – Barcelona, 31 desembre 1972)
Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d’intel·lectuals oriolans, amb els germans Sijé i Miquel Hernández.
La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a “Actualidad” i “Voluntad” d’Oriola.
Durant els darrers anys deixà totalment de publicar.
(Barcelona, 1783 – 1826)
Frare agustí. Pertanyent a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí treballs notables en 1816 i 1817.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Argenter. Establert a Barcelona. Fou premiat a l’exposició de París de 1855.
(Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892)
Religiós escolapi. Escriví dos llibres d’aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies
(Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 14 desembre 1877)
Metge. Estudià al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, treballà de metge a Centelles, on el 1854 formà part de l’equip que combaté l’important epidèmia de còlera d’aquella zona.
L’any 1870 es traslladà a Barcelona on participà activament a les sessions de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.
És autor d’escrits mèdics, com un manual d’obstetrícia, que era la seva especialitat, i un Tratado práctico para las comadronas.
(Castelló de la Plana, 7 juliol 1937 – Barcelona, 7 juny 2011)
Guitarrista. Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol, tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956).
Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (1966), del qual fou també president del jurat.
Autor de la banda sonora de la pel·lícula La revolta dels ocells (1982), de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments acompanyant Montserrat Caballé.
Com a guitarrista acompanyà també, entre d’altres, Joan Manuel Serrat i Josep Carreras i enregistrà catorze discs com a solista, o bé amb conjunt de cambra o amb orquestra.
(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)
Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.
Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.
També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.
(Barcelona, 1897 – 1961)
Actor i director escènic. Actuà intensament al teatre català.
(València, 25 octubre 1828 – Barcelona, 7 febrer 1903)
Metge i polític. Estudià medicina a València i s’especialitzà en oftalmologia. El 1893 ingressà en l’Acadèmia de Medicina.
Milità en el republicanisme moderat. Fou col·laborador de “La República Federal” de Madrid des del 1870, diputat i vicepresident de les Corts constituents el 1873.
Fou elegit senador per l’Academia de Medicina de Madrid. L’any 1891 fou un dels fundadors del partit Centro Republicano.
(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)
Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.
Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:
Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863) Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:
Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949) Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.
Dades dels Països Catalans 