Barri de la ciutat, situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera del port i el mar.
Creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.
És format per blocs de dos i de quatre o cinc pisos.
Barri de la ciutat, sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l’antiga masia i font de can Caralleu.
Al costat de les primeres torres foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització.
El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu.
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca, sorgí durant la primera meitat del segle XIX el barri dit de la Muntanya. El 1860, en iniciar-se la urbanització, es produí el canvi de nom.
Al seu extrem hom hi construí (1902-12) l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.
A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d’immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou.
L’any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L’equipament comercial és gairebé nul, i el tècnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d’iniciativa particular, una de les quals per a gitanos.
El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola.
Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra.
Plaça del barri de Ribera, de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec.
Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born (interessant estructura metàl·lica de la segona meitat del segle XIX), que recentment ha estat restaurat. Fou mercat central de Barcelona fins el 1971 en què fou traslladat.
La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics: torneigs i justes (el primer testimoniatge dels quals data del 1372), festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any.
El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració de la victòria de l’arxiduc Carles III contra Felip V de Borbó, monument que fou destruït durant el setge del 1714.
A partir del segle XVIII la seva funció de lloc de mercat fou la predominant.
Barri de l’antic municipi de Sants, format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat, al límit de la riera Blanca.
El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló.
El 1964 hi fou bastida la nova parròquia de Sant Medir, obra neogaudiniana de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.
Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sarrià, on és situada l’església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova.
Ja des del segle XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment.
El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi.
Al llarg del segle XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina. El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià.
Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l’antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.
Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d’Estadella (Montjuïc).
El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d’atracció d’immigrants.
Desembocadura del rec Comtal a la mar. Traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella el segle XVIII.
Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies. Amb la construcció (1985) dels nous espigons de Llevant, nasqué la platja del Bogatell.
(Barcelona / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona, format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir.
Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria. Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc.
El seu curs baix és el límit entre els dos termes i de l’antic hort i vinyet de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 