Antic municipi i actual barri, agregat a la ciutat el 1897, i que en principi fou una dependència de Sarrià.
Està situat entre Sarrià (nord) i Sants i l’Eixample (sud), i entre Sant Gervasi (est) i l’Hospitalet de Llobregat (oest).
El centre o nucli vell correspon a l’antiga Casa de la Vila i l’església parroquial del Remei.
Comprèn el sector alt de la Diagonal (Pedralbes). Hi ha establerts centres d’ensenyament (universitat), assistencials, esportius (estadi del F.C. Barcelona) i de serveis.
Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia.
Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca.
Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta.
Actualment és unit al barri del Carmel.
Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, la Vall d’Hebron i l’antic nucli d’Horta.
Es formà durant el primer terç del segle XX amb la construcció de nombroses caseries envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells.
Durant els anys 1950 s’hi establí població immigrada. És mancat d’urbanització. Prop del barri hi ha un seminari salesià dins la propietat de Martí i Codolar.
Barri a l’est de la ciutat, a l’antic nucli de Sant Martí de Provençals.
Situat entre la plaça de les Glòries Catalanes i la Verneda, es formà al voltant del carrer del Clot, en un lloc d’hortes anomenat Clot de la Mel, i s’ha convertit en una zona industrial.
Està dividit per l’autopista Barcelona-Mataró i la línia del tren, que hi té estació.
Barri, a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada el segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25.000 habitants.
És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà. La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis (hi ha el mercat).
La població és formada principalment per immigrants de llengua castellana i és fonamentalment obrera; hi ha un 5% d’agents d’ordre públic. És un barri-dormitori.
Barri de la ciutat, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.
Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952) i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona.
(Barcelona, 1581)
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia).
Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat).
Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael).
El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat.
Enllaç web: Fundació Casa de Misericòrdia
(Barcelona, 1903 – 1905)
Casa de veïns. Nom amb què és coneguda la casa Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch. Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc.
Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germànico-medieval del modernisme català.
Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.
El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.
El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).
Sector de la Rambla, al capdamunt del passeig. Fins al 1855 hi hagué les torres de Canaletes, del segle XIV, anomenades així per les canals d’aigua.
La font de Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General. Des dels anys 1920 és indret de reunió per a comentar els partits de futbol i per celebrar les victòries importants del F.C. Barcelona.
Dades dels Països Catalans 