(Barcelona, 1975 – )
(ICC) Societat autònoma. Creada per diversos professionals i industrials per tal de promoure el cinema a l’àmbit català.
Entre altres realitzacions, ha dut a terme sèries com Noticiari de Barcelona, Imatges i Fets dels Catalans i Notícia de Catalunya, així com la producció Som i serem, Història de la Generalitat de Catalunya, sempre sota l’encàrrec de les institucions públiques.
També impulsà les Converses de Cinema a Catalunya (1981).
(Barcelona, 1963 – )
(ISPA) Institució. Creada com a continuació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada (1958).
L’obra d’aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa.
(Barcelona, 1909 – 1939)
Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.
Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.
L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.
Després de la guerra civil el local passà a la diputació de Barcelona.
(Barcelona, 1996 – )
(ICUB) Organisme autònom. Creat per l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els serveis culturals municipals.
Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni històrico-artístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat.
Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre.
En la seva junta de govern hi tenen representació tots els grups municipals, i fou dirigit des de la seva fundació per Ferran Mascarell i Canalda.
Enllaç web: Institut de Cultura de Barcelona
(Barcelona, 1987 – )
(ICM) Organisme dedicat a la recerca oceanogràfica. És la continuació de l’Institut d’Investigacions Pesqueres.
Instal·lat al port de Barcelona, el 1987 se’n van reestructurar els departaments, incorporà l’Institut de Geologia Marina Jaume Almera i va canviar el nom per l’actual.
Publica periòdicament “Scientia Marina”, revista notable en el camp de l’oceanografia.
Enllaç web: Institut de Ciències del Mar
(Barcelona, 1951 – 2002)
(ICESB) Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.
El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.
Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.
(Barcelona, 1934 – )
(IBB) Institució. Creada amb caràcter d’entitat autònoma a instàncies de Pius Font i Quer, que en fou el primer director (1935-39).
Situat al parc de Montjuïc, conté un herbari molt complert, i també laboratoris, una biblioteca i un arxiu. Ultra les tasques d’investigació, fa cursets de divulgació sobre la flora del nostre país.
Edita anualment d’ençà del 1946 la revista “Collectanea Botanica”.
Enllaç web: Institut Botànic de Barcelona
(Barcelona, 1941 – )
Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch.
Dedicada a la recopilació de material fotogràfic i bibliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d’època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques.
Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984.
Enllaç web: Institut Amatller
(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)
Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.
Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.
(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)
Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.
En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.
A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.
