(Catalunya, segle X – Barcelona ?, segle X)
Fillastra de Borrell II de Barcelona i d’Aimerud, casada en segones núpcies amb el comte barceloní.
Aldia -dama, s. X-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Adell, Caterina
(Barcelona, segle XIX)
Famosa brodadora. Les seves obres eren molt valorades.
Abella -varis bio-
Bertran d’Abella (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Francesc d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.
Joan d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.
Joaquim Abella (Catalunya, segle XIX) Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Lluís d’Abella (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.
Pere Abella (Catalunya, ? – ? ) Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.
Ramon d’Abella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.
Abat, Manuel
(Barcelona, segle XVIII)
Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer i Arrufat. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.
Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas.
Gómez, Roser
(Barcelona, segle XX – )
Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu.
Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions.
Gombau de Barcelona
(Barcelona, segle X)
Segon vescomte de Barcelona conegut. Probablement era fill d’Ermemir, el seu antecessor al càrrec.
Certament era pare del seu successor, Guitard.
Gispert, Manuel
(Barcelona, segle XIX)
Ciutadà i mecenes. A la seva generositat es deu en gran part la construcció del Gran Teatre del Liceu (1847).
Girard, Berenguer
(Barcelona, segle XIII)
Ciutadà. A les corts de Barcelona de desembre de 1228, en nom del braç popular, féu el parlament inicial de salutació al rei Jaume I el Conqueridor.
En aquella ocasió serien proclamades definitives constitucions de Pau i Treva per a la pacificació interior, i seria aprovat el projecte de l’expedició a Mallorca.
Girald Corementrat
(Barcelona, segle XI)
(llat: Quadragesima Intrante) Jueu. Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092.
Era casat amb una dama de nom Narbona.
Gener, Pere -varis-
Pere Gener (Barcelona, segle XV – segle XVI) Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.
Pere Gener (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784) Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.
Dades dels Països Catalans 