Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Gualbes, Ferrer de

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Noble i polític. Conseller cinquè de Barcelona (1385), segon (1396 i 1399) i conseller en cap (1402, 1406, 1409, 1412 i 1422).

És dubtós que s’entrevistés, al capdavant d’una comissió de les Corts, amb el rei Martí I l’Humà moribund (30 i 31 maig 1410), per tal d’obtenir del monarca una decisió que paralitzés les probables maniobres polítiques de Jaume II d’Urgell cap a la sobirania.

Fou un dels partidaris més incondicionals de Ferran I d’Antequera, el qual, un cop elegit, li demanà consell sobre l’actitud que havia de prendre contra el revoltat comte d’Urgell.

Gualbes -llinatge-

5 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge patrici. D’origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà.

Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d’obtenir càrrecs que els afavorissin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller.

Les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l’escala social. Al segle XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles.

Els hereus Gualbes habitaren fins al segle XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.

Grevalosa, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVII)

Polític (òlim d’Amat i de Grevalosa). Baró de Castellar.

El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya.

Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641; aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent; més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França.

Grau i Codina, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona.

El 1840 féu un compendi de la Crònica de Jeroni Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la “Col·lecció d’obres antigues catalanes”.

Granollacs, Bernat de -metge-

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Metge. Fill de Bernat. Exercí la medicina a Barcelona.

Fou nomenat patró de galera de l’estol format a Barcelona (1457). Aleshores feia dos anys que figurava al Consell de Cent.

El 1458, gràcies a uns maneigs il·lícits del seu pare, llavors conseller tercer, fou nomenat arxiver de la Taula de Canvi. El cas provocaria un dels escàndols polítics més grans de l’època, que costà a Bernat el nou càrrec mal adquirit i comportà l’arrest i l’expulsió del Consell tant d’ell com del seu pare.

Compartí en bona part la difícil situació d’aquell durant els anys següents. També com ell fou rehabilitat i readmès al Consell de Cent el 1471.

Giralt, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820).

El 1829 era propietari d’una de les fàbriques d’estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic.

Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans.

Gilbert, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Astrònom i metge. A petició de Pere III de Catalunya, i en col·laboració amb el jueu Jacob Corsono i amb Dalmau Sesplanes, inicià (1360) un Tractat d’Astrologia o sciència de les steles, del qual es publicà una edició a Barcelona el 1890, reproduït d’un manuscrit del començament del segle XV.

També construí, per a ús del rei, una esfera celeste en relleu de set pams de diàmetre.

Geribert de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona ?, segle X – segle XI)

Vescomte de Barcelona (985-990). Fill segon del vescomte Guitard.

Es casà amb Ermengarda, filla del comte Borrell II.

L’hereu del vescomtat fou el seu germà Udalard I, que fou fet presoner per al-Mansur (985). Durant el seu captiveri a Còrdova (cinc anys), Geribert exercí la funció vescomtal.

El 1011 pledejà, en va, amb Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert.

Tingué tres fills: Mir Geribert, Guisla i Folc.

Gelabert, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic.

A la primeria de setembre de 1714, amb Josep Antoni de Ribera, fou l’encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l’enemic.

Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat.

Gavíria, Crispí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l’alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero.

Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta.