Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

canal de la dreta del Llobregat

Llobregat, canal de la dreta del

(Baix Llobregat, segle XIX)

Canal paral·lel al Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.

Travessa, paral·lel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament.

Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m3/s, que permetia el regatge de 1.200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia.

L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m3/s (que ja era el cabal teòric del canal), amb una xarxa de sèquies que domina 4.517 ha, 4.303 de les quals efectivament regades, als municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

Lledoner, el -Baix Llobregat-

(Cervelló, Baix Llobregat)

Gran masia i antic hostal, al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.

Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas.

Prop seu, en direcció a la Creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del segle XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d’arcades.

Horts de Llobregat *

(Baix Llobregat)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç dels Horts.

Güell, colònia

(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)

Antigua colònia tèxtil, dins del municipi.

Hi ha l’església, inacabada, que Gaudí començà a bastir a principis del segle XX.

Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l’evolució de l’arquitectura contemporània.

Enllaç: Colònia Güell

Gavarra, la -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.

Es començà a formar durant el primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí.

Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures.

Gavamar

(Gavà, Baix Llobregat)

Antic barri marítim. Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des del anys 1960 la construcció de xalets i d’apartaments.

El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.

Gall, el -Baix Llobregat-

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Zona mixta d’indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.

Fou una de les zones d’expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona.

Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d’ordenació urbana del 1960.

Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1983 – )

(Memorial Charlie Rivel)  Biennal monogràfica. Impulsada per Laureà Palmer, Ignasi Riera i Tortell Poltrona, arran de la desaparició de Charlie Rivel, amb l’objectiu de divulgar el missatge social, artístic i cultural del pallasso contemporani.

La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos.

Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi ha actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals i internacionals.

El festival és organitzat per l’ajuntament de Cornellà, amb ajuts institucionals i privats.

Enllaç web: Festival de Pallassos

Femades

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri, a l’extrem est del municipi, al límit amb l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

Programat com a zona d’habitatges pel pla comarcal del 1953, s’ha convertit en zona mixta d’indústria (CAMPSA) i d’agricultura, amb un nucli antic de cases d’una i de dues plantes.

Enrajolada, l’

(Martorell, Baix Llobregat)

Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puel·les, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc).

Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d’edificis perduts.

Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi de Martorell les tasques d’administració i conservació (1965).