Arxiu d'etiquetes: autors/es teatrals

Garcia-Parreño i Lozano, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)

Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.

En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.

Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).

Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria  (València, 1864 – Barcelona, 1922).

Garcia i López, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1898 – Madrid, 1951)

Autor teatral. Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya (1923) -en col·laboració amb Lluís Millà– i Pels nostres fills (1923), que fou reeditada sovint.

Col·laborà en “La Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius.

Garcia i Estragués, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1911 – segle XX)

Autor teatral. Germà de Jaume i de Francesc.

Especialitzat en obres per a infants, és autor de més d’una dotzena de peces, la majoria de les quals estrenades i algunes premiades en els concursos de La Faràndula de Sabadell.

També ha publicat la comèdia dramàtica L’ovella esgarriada (1958).

Fuster i Valldeperes, Antoni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1895 – Barcelona, 1942)

Narrador, periodista i autor teatral.

Publicà les novel·les d’ambient local El príncep captiu (1923) i Perot i l’estel (1934); les obres teatrals Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La bruixa (1918) i L’heroina (1918), i els reculls de glosses Evocacions (1921) i Moments (1923).

Dirigí la revista “Meridià” (1938).

Fuentes i Coll, Frederic

1 Resposta

(Barcelona, 7 maig 1844 – 6 març 1908)

Actor. Debutà en l’estrena de L’Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats.

Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907).

Fou el pare de Frederic Fuentes i Agulló  (Barcelona, 1871 – 1959)  Actor i autor teatral.

Fontova i Mareca, Lleó

5 Respostes

(Barcelona, 1838 – 28 desembre 1890)

Actor i autor teatral. A partir del 1862, any en què va ingressar al Teatre Odeon, va destacar en la interpretació de papers còmics amb el pseudònim Fontseca, i va protagonitzar una llarga llista de títols, sobretot de Frederic Soler, amb qui va fundar, junt amb d’altres, la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor, i que el 1866 es convertí en la companyia de Teatre Català.

El 1867 passà al Romea, on actuà fins el 1890, en que acusà problemes de salut. Tot i això, actuà uns quants mesos al Teatre Novetats.

Va escriure també algunes peces còmiques, com Un tarit-tarot (1883), Vuits i nous (1884) i La raó del pont de Lleida (1885), i monòlegs, com 505 (1880), La gran diada (1888), etc. Santiago Rusiñol escriví expressament per a ell el monòleg L’home de l’orgue (1880).

Foren fills seus Caterina, Conrad Abelard i Lleó Fontova i Planes.

Fluvià i Borràs, Pius de

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958)

Autor teatral. Germà de Manuel. Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis, etc.

Escriví monòlegs, sainets, com Un promés denunciat (1925), i peces com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931), Gelós per força (1946), etc.

Fou el pare d’Armand de Fluvià i Vendrell.

fattuchiera, La “La bruixa”

1 Resposta

(Barcelona, 1838)

Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.

El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot.

Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40.

Fàbregas i Berenguer, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Duran i Domenge, Rafael

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1963 – )

Director i autor. Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona.

L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani.

S’ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible. Ha treballat principalment en el muntatge d’obres de dramaturgs actuals, tant del país com estrangers.

És autor de les peces Zòmit (1988), Assaig d’Hac (1990), L’alfabet de l’aigua (1996) i Peep Show Verona (1999).