Arxiu d'etiquetes: autors/es teatrals

Fàbregas i Berenguer, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Duran i Domenge, Rafael

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1963 – )

Director i autor. Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona.

L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani.

S’ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible. Ha treballat principalment en el muntatge d’obres de dramaturgs actuals, tant del país com estrangers.

És autor de les peces Zòmit (1988), Assaig d’Hac (1990), L’alfabet de l’aigua (1996) i Peep Show Verona (1999).

Dueso i Almirall, Manuel

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 agost 1953 – )

Autor, actor i director teatral. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis i Sinisterra i Pierre Chabert.

Amb Sara i Simon obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional.

Dimas i Graells, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)

Empresari i autor teatral.

Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.

Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.

El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.

En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).

Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.

Denís i Reverter, Lluïsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1862 – 28 gener 1946)

Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol.

Escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n’hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.

Cunillé i Salgado, Lluïsa

3 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 28 octubre 1961 – )

Autora teatral. Es donà a conèixer amb l’estrena de Rodeo (1991).

En la seva vasta producció ha sabut crear un autèntic univers paral·lel, un món banal i tràgic que no debades ha estat batejat com a Cunillelàndia, reconeguda internacionalment.

Cumellas i Graells, Joan

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)

Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d’Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català.

El 1946 dirigí l’estrena d’El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català.

Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.

Colomer i Rogés, Conrad

2 Respostes

(Barcelona, 1841 – 1898)

Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.

Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).

Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.

Bonnín i Llinàs, Hermann

3 Respostes

(Barcelona, 13 novembre 1935 – 25 setembre 2020)

Director escènic i professor d’art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l’Institut del Teatre de Barcelona.

Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, en homenatge a l’art escènic d’avantguarda, amb textos de Josep V. Foix.

Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, fou president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

Batlle i Jordà, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1963 – )

Dramaturg. Autor teatral i professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i la UAB.

Estrenà diverses peces, com Sara i Eleonora (1995), Combat (1998), Les creus de Iambu (1999), Miss Puta Espiritual 2000 (1999) o Suite (premi SGAE de Teatre 1999).

Escrigué altres peces dramàtiques no estrenades, com Traspàs (1993), i realitzà la dramatúrgia en muntatges de Joan Castells: Nyam-nyam (1994), La festa del blat (1996) i La barca nova (1999).

Membre del Consell d’Assessorament Artístic del Teatre Nacional de Catalunya. El 1992 féu d’assessor literari de Misteri de dolor, d’Adrià Gual.