(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Coronel de les forces que lluitaren contra Felip V de Borbó durant la guerra de Successió.
Tingué un paper important en la defensa de Barcelona (1713-14), i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques.
En caure la ciutat, fugí a Àustria, on, servint en l’exèrcit imperial, participà en la lluita contra els turcs.
(Barcelona, 1658 – Nàpols, Itàlia, 1715)
Noble i diplomàtic. Capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada el 1700. Posteriorment, el braç militar de les Corts catalanes l’elegí com a representant per a demanar a Felip V de Borbó que nomenés un virrei per a Catalunya abans de jurar els privilegis.
El 1703 ja es decidí per l’arxiduc Carles d’Àustria, i durant la guerra de Successió dirigí forces militars a Tarragona i Lleida (arribà al grau de coronel) i actuà com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt. Fou nomenat coronel d’infanteria i comte de Ferran (1706).
L’any 1713 fou designat ambaixador català a l’Haia i tractà de pressionar les representacions estrangeres i Jordi I d’Anglaterra, que acabava d’accedir al tron i li plantejà el Cas dels Catalans, per tal d’obtenir una protecció per a la República catalana.
La notícia de la rendició de Barcelona li provocà una crisi que el dugué ràpidament a la mort.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació.
En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.
En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Fill de Josep Feu i Feliu de la Penya i nét de Francesc Feliu de la Penya. Segurament per raons hereditàries usà en primer lloc el nom de la seva mare i en segon el del seu pare.
Amb aquest figurava, el 1705, entre els prohoms de Mataró que reberen en aquesta ciutat la flota de Carles d’Àustria que venia a alliberar Catalunya. S’incorporà al seguici del nou rei.
(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)
Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.
Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.
Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.
Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.
Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.
Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direcció dels canons de la plaça.
Trobà la mort a la batalla del baluard de Santa Clara.
(Barcelona, 1675 – 1729)
Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.
Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.
Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14), fou sergent major del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.
Destacà en nombroses ocasions, una de les més perilloses de les quals fou el contraatac contra les bateries borbòniques emplaçades al convent de Jesús, el 5 d’agost de 1714.
Morí en el curs del segon contraatac català dins el baluard de Santa Clara, que fou aleshores l’escenari d’una cruenta batalla.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Era un dels millors capitans de l’artilleria de Barcelona al setge de 1713-14 per les forces castellanes i franceses.
Pel maig de 1714 fou un dels destacats a la bateria avançada del convent de Caputxins.
Morí durant la batalla del baluard de Santa Clara.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Polític i militar. Fou partidari de Carles d’Àustria.
El 1705 actuà de principal promotor de l’adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller.
El 1706 fou posat al front d’un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V de Borbó.
Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona.
Com a tinent coronel de l’exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
Dades dels Països Catalans 