Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Forners, Josep

1 Resposta

(Hostalric, Selva, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona.

En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics.

El 1720 fou comissionat per l’ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti… (1725).

Fontanelles, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. El seu cognom veritable era Descatllar, que canvià per raons d’heretatge.

Fou element principal a l’alçament d’Osona contra Felip V de Borbó, el 1705. El mateix any fou nomenat alferes amb el grau de sergent major al nou regiment de la Reial Guàrdia Catalana.

Lluità a l’ofensiva per alliberar Aragó. Destacà a la batalla de Villaviciosa (1710).

Foix, Andreu

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)

Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.

Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.

El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.

El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.

Flix i Ferreró, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i advocat. Actuà d’assessor jurídic dels parlamentaris catalans a les Corts de 1701-02, presidides per Felip V de Borbó.

El 1712 sortí elegit Conseller en Cap de Barcelona. Amb aquest caràcter presidí la reunió del Braç Popular a la famosa Junta de Braços de 1713, on fou decidida la resistència als borbònics. Era partidari de sotmetre-s’hi, i presentà una moció en aquest sentit que obtingué sis vots. Tanmateix acatà la voluntat majoritària de defensa a ultrança.

Quan començà el setge ocupava encara el càrrec de Conseller en Cap i també de coronel de la Coronela, i el seu mandat cessà en el terme reglamentari (30 novembre 1713) i seria succeït per Rafael Casanova.

Restà molt vinculat al Consell de Cent i fou nomenat advocat fiscal de la corporació, així mateix, tingué un lloc a les Juntes que formaven aleshores el govern provisional català.

L’11 de setembre de 1714, en l’atac definitiu, prengué les armes i participà en el contraatac que conduí Casanova i en el qual resultà ferit.

Després de l’ocupació borbònica li foren confiscats els béns.

Fiveller de Clasquerí i de Torres, Carles de

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 novembre 1662 – 22 juny 1724)

Cavaller d’Almenara Alta.

Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V de Borbó; a partir del 1713 fou un dels més aferrissats partidaris de resistir a ultrança el setge de Barcelona.

En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia.

Li foren confiscats els béns pels filipistes.

Fita, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d’Antoni Desvalls.

Fou un dels principals col·laboradors d’aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics.

Participà a l’important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig de 1714.

Figueres, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Serví a l’artilleria catalana durant la guerra de Successió.

Tenia el grau de capità al setge de Barcelona del 1713-14. S’hi distingí molt.

Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins.

Feu i Feliu de la Penya, Josep

2 Respostes

(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688).

El 1705 s’incorporà a les forces partidàries de Carles d’Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706).

Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).

Fou el pare de Josep Feliu de la Penya i Feu.

Ferriol, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1707 era coronel i servia a l’exèrcit borbònic.

Destinat a comandar la guarnició del castell d’Os, el lliurà de bon grat al paisanatge armat que lluitava per la causa austriacista. Carles III li conservà el grau i li confià un regiment de fusellers. Restà al mateix front occidental.

Pel març de 1708 obtingué un bon èxit prenent un comboi enemic amb 800 caps de bestiar, prop de Balaguer.

Pel juny de 1708 es trobava a Falset, reforçant un nucli de tropes angleses, quan 6.000 francesos encerclaren la vila. Davant la gran desproporció numèrica els anglesos es rendiren, però Ferriol es negà a adherir-s’hi i amb 100 dels seus, dels quals moriren 32, trencà molt coratjosament el cercle i se salvà amb els supervivents.

Ferrera i Garcia de Padilla, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Fou capità del regiment d’infanteria de Desemparats, format per valencians i tan destacat al setge de Barcelona de 1713-14.

Per invalidesa d’un altre capità molt distingit, Joan Moreno, és féu càrrec de la companyia de granaders de la seva unitat.

El 3 d’agost de 1714 participà a l’atac contra la trinxera enemiga davant el Portal Nou, i el dia 14 lluità a la fase final de la batalla del baluard de Santa Clara.

Combaté durament l’11 de setembre pel barri de la Ribera. Finalment resultà mort defensant la caserna que hi havia en aquell sector.