(Catalunya, vers 1636 – 1727)
Noble. Comte de Plasència.
Fou diputat militar de la Generalitat de Catalunya (1690). Va oposar-se a la política de Felip V de Borbó i intervingué en la guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles III de Catalunya.
Protector del Braç Militar, fou un dels dirigents de la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques.
Li foren confiscats els béns, i l’any 1716 fou exiliat a Segòvia.
(Aragó ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fill de Joan de Lanuza i d’Oms, el comte de Plasència.
Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l’aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V de Borbó, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d’aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència.
Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l’ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l’última mobilització forçosa.
L’Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l’enemic fou rebutjat repetidament i hagué d’encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d’aquests combats.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
En 1713-14 fou sergent major del regiment valencià de Desemparats, tan destacat a la defensa de Barcelona durant el setge borbònic.
L’11 de setembre de 1714 combaté durament a la part del Pla d’En Llull i morí a la fase final de la batalla.
(Barcelona, vers 1671 – Viena, Àustria, 1721)
Eclesiàstic i erudit. Canonge de la catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar (1702) i vicari general de Barcelona.
Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700), i partidari de l’arxiduc Carles III. Per això, a la mort del bisbe de Barcelona Benet de Sala, a qui havia acompanyat a Roma a rebre el capel cardenalici (1715), li fou prohibit el retorn.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable.
En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Quan la primera votació del seu Braç s’inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència.
Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló.
Durant la batalla de l’11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de la Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren tots els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Germà d’Onofre.
Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l’expedició del diputat militar Berenguer i de Novell, d’agost a octubre de 1713.
El 3 d’agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era barber de professió. En 1703-04 era conseller cinquè de Barcelona.
Fou un dels qui promogueren l’expulsió del conseller Honorat de Pallejà, per violació del secret obligat, i es pronuncià obertament contra el virrei borbònic Velasco, que volia forçar la readmissió de Pallejà sense tenir potestat sobre l’afer.
El virrei empresonà Hereu. Després el féu deportar per uns mesos, tot just finit el seu mandat, com a represàlia per la seva actitud.
A les eleccions municipals de 1713, en ple setge borbònic de la ciutat, era un dels qui ingressaren al Consell de Cent sota la classificació d’artista.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de la Concepció o de Villarroel, amb el qual participà a la defensa de Barcelona.
El 17 de maig de 1714 era cap superior de les forces que guarnien el convent de Caputxins, quan aquest sofrí un gran assalt de l’exèrcit borbònic. Després de comandar molt bé la resistència, morí en els combats.
(Barcelona, 15 novembre 1705 – 1714)
Regiment regular d’infanteria creat per l’arxiduc Carles III.
Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d’Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla.
Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d’Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).
Dades dels Països Catalans 