Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Monnar, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era doctor en medicina. Pertanyia al Consell de Cent i el 1708 fou nomenat ciutadà honrat.

Membre del govern provisional català en 1713-14 durant el setge de Barcelona. Per haver estat elegit obrer o prohom antic, ell fou qui prengué el jurament de Rafael Casanova quan assumí el càrrec de Conseller en Cap, el 13 de desembre de 1713.

Participà a les principals reunions del govern, com la celebrada sota les voltes de Sant Antoni a la tarda de l’11 de setembre de 1714, poc abans de la capitulació.

Després d’aquesta, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Monjo i Corbera, Feliu Nicolau de

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Militar. Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.

Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714. En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.

Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….

Monfar i Sorts, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.

El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.

Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.

Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.

Moner i Miret, Francesc de

(Barcelona, 1677 – Isona, Pallars Jussà, 1730)

Cavaller. El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V de Borbó. Participà en la presa de Benavarri (1707).

El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711).

El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.

Molins, Jaume -austriacista-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.

El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.

Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.

Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.

Moliner i Rau, Manuel

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)

Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom.

Se sumà el 1705 a l’alçament de la zona de Vic a favor de Carles d’Àustria.

Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d’aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V de Borbó, fou mort per una granada de canó.

Moga, Ramon

(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)

Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.

Prengué les armes contra les tropes de Felip V de Borbó; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.

Fou secretari del general Josep Moragues i de Francesc de Moner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.

El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.

S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.

Mitjans, Francesc *

Veure> Francesc Bosquets i Mitjans  (cap militar austriacista català, segle XVIII).

Minuart i Parets, Agustí Antoni

(Barcelona, 1677 – 1743)

Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V de Borbó.

El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).

Minguella i Llunell, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.

S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.

El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V de Borbó. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.

El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.