(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. El 1704 formà part de l’expedició anglo-catalana que conquerí Gibraltar.
El 1705 era al Principat, fent propaganda de la causa austriacista amb una gran audàcia. Tornà a Gibraltar i formà part de l’expedició que desembarcà al País Valencià.
Morí en la defensa de Barcelona.
(Barcelona ?, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Militar. El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès.
Passà més tard (1704) al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei-arxiduc Carles III. Lluità al setge de Barcelona (1706), a Aragó i al Camp de Tarragona.
El 1713 acceptà l’ordre d’evacuació i passà a Viena, on uns quants anys més tard es féu monjo.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurisconsult.
El 1675 actuà entre els prohoms que organitzaren la defensa de les costes del Principat enfront del perill naval francès.
Fou magistrat de l’Audiència de Barcelona. El 1704 era un dels qui gosaren confirmar per escrit el seu parer favorable al dret de secret que tenia el Consell de Cent per les seves deliberacions i fou cridat a Madrid com a mesura d’intimidació; així i tot, es mostrà favorable a la causa austriacista i el virrei Velasco el confinà per uns mesos a Girona.
En temps de Carles d’Àustria rebé el títol de ciutadà honrat i fou nomenat també regent (1707) i més tard simplement conseller del Principat al Consell d’Aragó. Conservà el càrrec durant tota la guerra de Successió i restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.
Després de caure la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurisconsult. Sota la dominació de Carles d’Àustria fou per un temps magistrat de l’Audiència de Barcelona.
En 1711 fou nomenat assessor jurídic del portantveus del governador del Principat, el qual era aleshores Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa.
Passà a Barcelona el gran setge borbònic de 1713-14.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.
(País Valencià, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Militar. El 1713 era un dels valencians residents a Barcelona que formaren el regiment dels Desemparats, d’on fou capità de la companyia de granaders.
Destacà en diverses accions de guerra. El 17 de maig de 1714 era a l’assalt sofert sobre el convent dels Caputxins, on féu una resistència heroica i es replegà obrint-se pas a la baioneta.
El 13 de juliol participà al gran contraatac contra les línies d’aproximació enemigues, durant el qual resultà molt malferit i quedà invàlid durant la resta del setge.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei-arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei.
Lluità al setge de Barcelona del 1706. El 1713 acompanyà a l’emperadriu Elisabet a Itàlia, i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma.
Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier (1713-14) i, com els Martí, desertà.
(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar.
Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697. Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria.
El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó. Hagué de refugiar-se a Cardona.
Deixà alguns escrits de tema religiós.
(Catalunya, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)
Militar. Destacà a la resistència catalana durant la Guerra de Successió, com a capità del regiment de cavalleria de la Fe.
De l’agost a l’octubre de 1713 participà en l’expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d’Estrac (11 agost 1713). El 5 d’octubre restà aïllat a Alella amb el gros de l’expedició i dos dies després aconseguia d’entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys.
Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s’anà a Mallorca. Quan l’illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests li prohibiren la tornada al Principat i l’expulsaren de les Balears.
S’exilià a Itàlia.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles, a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1706 pel rei-arxiduc Carles d’Àustria a Antoni d’Armengol i d’Agulló, baró de Rocafort de Queralt.
Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular.
Ha passat als Carranza.
Dades dels Països Catalans 