Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Minguella, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.

Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.

El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.

Minguella, Ignasi

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà. El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d’Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses.

Mestres, Jaume

(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.

El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.

A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.

Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.

Mercader i Moragues, Magí

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692).

Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d’oposar-se al virrei, comte de la Corzana, fou inhabilitat pel Consell d’Aragó per ocupar càrrecs públics (1700).

Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.

Mendoza y Sandoval, Diego Hurtado de

(Madrid, 13 octubre 1650 – Viena, Àustria, 14 juliol 1720)

Tercer comte de la Corzana. El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo.

Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Borbó, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.

El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707.

El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.

Melun, Guillaume de

(Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)

Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V de Borbó.

Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat; això l’induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats.

Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència.

El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l’insígnia de l’entitat.

Meca i Cardona, Ramon

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fill de Josep Meca i Caçador i germà d’Antoni.

Durant el setge de Barcelona establert per Felip V de Borbó el 1706 serví de voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalans.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona de 1713, en què fou decidida la continuació de la resistència contra Felip V.

Mateu, Antoni

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.

Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Matalonga, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 20 agost 1714)

Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s’amaga als vaixells anglesos.

Setmanes després participà al costat d’aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s’incorporà a l’expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat.

Un cop ocupada Barcelona per Carles d’Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V de Borbó.

Quan el 1713 s’inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc.

El 14 d’agost de 1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.

Mata i de Copons, Josep Antoni de

(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)

Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.

De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).

Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip V de Borbó li confiscà els béns.

S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories de Llar, el Tossal, Torreblanca i la Força d’Estany, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.