Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).

Marquès i Casanovas, Jaume

(Sant Martí Vell, Gironès, 24 juliol 1906 – Girona, 11 setembre 1992)

Arxiver i historiador. Canonge arxiver de la catedral de Girona.

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc. Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona.

Dugué a terme una tasca important de catalogació -Museu Diocesà i arxiu de la catedral- i de publicació de temes gironins.

A part nombroses col·laboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas (amb J.M. Corominas), La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El claustre de la Seu de Girona, Els jueus de Girona, Girona Vella, Maçanet de la Selva i Casals de Girona.

Madurell i Marimon, Josep Maria

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 21 juliol 1983)

Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.

Investigà sobre la vida i l’obra d’artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política.

De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).

Llaris, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.

En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.

Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

Gras i Esteva, Rafael

Deixa un comentari

(Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)

Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona.

Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l’any 1905).

Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

González Hurtebise, Eduardo

1 Resposta

(Madrid, 1876 – Barcelona, 1921)

Arxiver i historiador.

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i del Reial Patrimoni de Catalunya el 1911, membre de l’Academia de la Historia i col·laborador de l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Destaca el seu estudi Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona (1920).

Gasol i Almendros, Josep Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Garma i de Duran, Francesc Xavier de

Deixa un comentari

(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)

Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).

Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

Garcia, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1475)

Arxiver i erudit. Fill del també arxiver de l’arxiu de la Corona d’Aragó Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436. Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs.

Jaume fou amic i col·laborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec.

És autor d’una Història de Catalunya i d’una Genealogia dels reis de Catalunya-Aragó, a més de moltes notes de caràcter històric. El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles, que no degué arribar a escriure.

Morí de pesta.

Galera i Monegal, Montserrat

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1936 – )

Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.

Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.

Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.

S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).