Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Casademunt i Torrents, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juliol 1804 – 11 octubre 1868)

Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d’arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona.

Catedràtic de l’escola professional de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

L’any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià Casademunt.

Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Carvajal i Ferrer, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1926 – Madrid, 14 juny 2013)

Arquitecte. Format a l’Escola d’Arquitectura de Madrid.

Entre les seves obres sobresurten l’Escola d’Alts Estudis Mercantils (1961), a Barcelona, i l’Escuela de Telecomunicaciones (1960 i 1971), a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande. Fou també autor de la Torre de València (1970), a Madrid.

Obtingué la medalla d’or a la IX Triennale de Milano (1956), el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York (1964-65), donat per l’AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea (1968).

Fou encarregat (1971) per les autoritats de Madrid de dirigir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Posteriorment dirigí la de Las Palmas.

Cardellach i Alivés, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1919)

Enginyer industrial i arquitecte.

Professor fundador de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial.

S’especialitzà en la construcció d’ascensors.

És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).

Carbonell, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555.

Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella (1504).

El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Capmagre, Pere

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XIV)

Arquitecte. Mestre d’obres de la catedral de Girona almenys en 1357-59. li ha estat atribuït el projecte de cobrir-ne la nau amb una sola volta.

En 1357-60 dirigí la construcció del claustre de Sant Feliu de Girona, enderrocat el 1374.

Capdevila, Mateu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Mestre d’obres. Actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.

Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès (1498) amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla (1504) i a l’Hospital de la Santa Creu (1505).

Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta (1505).

Cantallops i Valeri, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1934 – )

Arquitecte. Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional.

Ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic.

Campllonch i Parés, Eugeni

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1950)

Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l’altar major (1902) de l’església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila.

A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni (1912).

En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.

Cabanyes i Rabassa, Emili

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1850 – 1917)

Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d’Estalvis i d’establiments religiosos.

En col·laboració amb l’enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d’eixample de la ciutat (1878).

Buxadé i Ribot, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 1942 – )

Arquitecte. Format a l’Escola de Barcelona, on ocupà la càtedra d’estructures (1970).

Treballà associat amb Joan Margarit i Consarnau. Obra conjunta és la cúpul·la metàl·lica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis (1977). Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc (juntament amb d’altres arquitectes).