Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Fossas i Pi, Modest

1 Resposta

(Barcelona, juny 1834 – 25 octubre 1904)

Arquitecte. Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860.

Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d’alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d’Igualada, etc.

Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).

Fou el pare de Juli Maria Fossas i Martínez.

Fossas i Martínez, Juli Maria

2 Respostes

(Barcelona, 12 abril 1868 – 1945)

Arquitecte (1890). Fill de Modest Fossas i Pi. Ocupà diversos càrrecs municipals a Barcelona, Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar.

En les seves obres, que es mouen dins el corrent modernista, s’observa, sovint, la influència de Gaudí com la casa de veïns del carrer de Llúria núm. 80, a Barcelona (1907), d’una altra casa al mateix carrer núm. 129 (1907), i de la vil·la Sant Rafael de Tarragona (1912), d’un modernisme més contingut.

Fontserè i Mestre, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 1829 – 15 maig 1897)

Mestre d’obres. Fill de Josep Fontserè i Domènech. Autor d’un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona.

La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala.

El conjunt de la seva producció es mou dins l’eclecticisme propi de l’època, però és molt personal en l’aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona).

Fontserè i Domènech, Josep

4 Respostes

(Vinyols, Baix Camp, 26 febrer 1798 – Barcelona, 18 maig 1870)

Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) -ja desapareguda-, i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862).

Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat.

Fou el pare de Josep Fontserè i Mestre.

Fonoll, Reinard

1 Resposta

(Anglaterra, segle XIV – Montblanc ?, Conca de Barberà, vers 1362)

(o Desfonoll)  Mestre d’obres i picapedrer. Actiu a Catalunya des del 1331, on es casà i fins catalanitzà el seu nom. Fou l’introductor al país de les formes flamígeres, procedents d’Anglaterra i usades ací un quart de segle abans que a França i a Castella.

Hom ja el troba documentat en el contracte que féu amb Pere Alegre, abat de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat; d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sobre els altres operaris.

Acabà les obres del claustre de Santes Creus, enllestides en 1340, amb el refetor del monestir. És remarcable la fauna desacostumada a Catalunya que esculpí als relleus de les pilastres (en una de les quals feu el seu autoretrat) i, sobretot, el traçat flamiger de les claraboies dels arcs del claustre.

El 1359 i el 1362 treballava a Montblanc.

Folch i Brossa, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1880)

Mestre d’obres titulat el 1855. Fill de Bernat Folch i Franquès.

Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria.

Escriví el Diccionario de Arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos (1864).

Col·laborà amb el seu germà Lluís en l’escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

Fiter -família-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.

Fou iniciada per Miquel Fiter  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:

Joan Fiter  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.

Un altre membre de la família fou Antoni Fiter  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).

Fisas i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)

Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes.

Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puigdolena, prop de Sant Quirze Safaja (Moianès).

Ferrés i Puig, Eduard

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 20 agost 1872 – Barcelona, 24 juny 1928)

Arquitecte (1897) i dibuixant. Fou arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme i de cases a Barcelona, com can Coll (1912), can Aguadé (1914), can Damians (magatzems El Siglo, 1916), can Ferrer-Vidal (1916). La seva obra arquitectònica més important és influïda pel secessionisme vienès.

Un altre vessant més ambiciós correspon als seus treballs per a l’hoteler Marquet, com ara el projecte de l’hotel Palace de Madrid (1910) i l’hotel Ritz de Barcelona, i a diversos projectes a Portugal i a Bèlgica.

Tingué una participació important en la urbanització de Montjuïc amb vista a l’Exposició Internacional. Col·laborà sovint amb el seu cunyat Lluís Homs.

Com a caricaturista col·laborà a la revista “Cu-cut!” amb el pseudònim de Feréstech.

Ferrer, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. El 1381, per ordre de Pere III el Cerimoniós, realitzà la versió existent de les Drassanes de Barcelona, obra d’excepcional interès en l’arquitectura gòtica de tipus democràtic.

Transformava per complert la concepció de les velles drassanes, anteriors de cent anys. Féu un gran conjunt de vuit naus paral·leles, aptes per a la construcció simultània de trenta galeres.

Anys després, aquestes naus foren prolongades i se n’afegiren tres de noves, però seguint la mateixa norma d’arcs en diafragma, altures iguals i cobriment de fusta.