Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Morera i Gatell, Francesc de Paula

(Tarragona, 13 març 1869 – Lleida, 20 agost 1951)

Arquitecte, topògraf i urbanista. Es formà a Barcelona. Arquitecte municipal de Lleida (1906), exercí el càrrec trenta-cinc anys.

Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat (Hotel Pal·las, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc).

Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme.

És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX.

Pere Moragues

Moragues, Pere

(Barcelona ?, vers 1330 – 1387/88)

Escultor, orfebre i arquitecte. A la segona meitat del segle XIV gaudí del favor del rei Pere el Cerimoniós.

Especialitzat a esculpir monuments sepulcrals, com la de l’arquebisbe de Saragossa Lope de Luna, a la seu aragonesa. Altres sepulcres seus, a Barcelona i a Montserrat, han desaparegut, i també les set creus de pedra que li foren encarregades pel rei vers el 1366, per ésser col·locades a diferents llocs de la muntanya de Montserrat.

Li és atribuïda la bella imatge de la Mare de Déu de la Mercè, de Barcelona.

La seva obra més famosa, però, és el tabernacle d’argent per als corporals de la col·legiata de Daroca (1386), on representa el rei Pere i la reina Sibil·la protegits per arcosolis entre les figures de Crist, la Verge, sants i evangelistes.

Si bé la seva producció és plenament dins el gòtic, tanmateix sap donar a les diferents imatges decoratives que la componen una gran riquesa de realisme i varietat, que el situa entre els millors i més personals escultors d’aquest estil, encara que palesa influències franceses i borgonyones.

Moragas i Gallissà, Antoni de

(Barcelona, 13 gener 1913 – 25 març 1985)

Doctor arquitecte. Un dels capdavanters de les noves estructures aplicades a l’arquitectura catalana des dels anys 1940.

Féu moltes obres, cada vegada més avançades des del punt de vista formal, la qual cosa el porta al deganat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

Fou president de l’ADI-FAD, membre de l’International Council of Societes of Industrial Design i de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1982) i un dels fundadors del grup R (1952-62).

Obtingué diversos premis i publicà un gran nombre d’articles en els quals posà de manifest la seva concepció de l’arquitectura.

Móra i Gramunt, Gabriel

(Barcelona, 1941 – )

Arquitecte (1966). Format a l’Escola de Barcelona, de la qual fou professor (1973).

Treballà als despatxos de Josep M. Sostres i de l’equip Martorell, Bohigas, Mackay. Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez.

Realitzacions o projectes seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep M. Jujol de Barcelona, les caves Josep M. Raventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid.

El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Montaner i Martorell, Josep Maria

(Barcelona, 8 setembre 1954 – )

Arquitecte i crític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1977), de la qual en fou professor.

Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura (1983), Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929 (1984) i Los museos de la última generación (1986).

Montagut, Berenguer de

(Valls, Alt Camp, segle XIII – segle XIV)

Mestre d’obres. Treballà preferentment a Manresa, on li és atribuït el projecte del Pont Nou (1318); el 1322 dirigí les obres del convent carmelità i fou mestre major de la seu a partir del 1328, any que fou col·locada la primera pedra. Començà les obres de l’església de Santa Maria de Cervera.

A Barcelona, on consta com a ciutadà, contractà, juntament amb Ramon Despuig, el projecte de l’església de Santa Maria del Mar (1329), una de les obres cabdals de l’arquitectura gòtica catalana.

Més tard, amb la col·laboració de Pere Baró, inicià la construcció del santuari de Santa Maria de Lledó.

Monguió i Segura, Pau

(Tarragona, 10 juliol 1865 – Barcelona, 21 gener 1956)

Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa.

A Tarragona féu les obres per al servei d’aigües de la ciutat, projectà l’església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres.

Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s’emmarca en el corrent modernista.

Fou el pare de Pau i Josep Monguió i Fonts.

Monguió i Fonts, Pau

(Tarragona, 1892 – Barcelona, segle XX)

Arquitecte. Fill de Pau Monguió i Segura. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura.

Fou arquitecte municipal de Tortosa i d’Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics.

El seu germà fou el pintor Josep Monguió i Fonts  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Catalunya, segle XX)  Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista.

Moner i Codina, Jeroni

(Barcelona, 30 novembre 1940 – Girona, 30 setembre 2021)

Arquitecte. Ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.

S’ha preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Molina i Casamajó, Francesc Daniel

(Vic, Osona, 1812 – Barcelona, 5 juliol 1867)

Arquitecte. Un dels darrers representants del corrent classicista.

Entre altres projectes, féu el de la façana del teatre Principal, el de la plaça de Palau i el de la de Medinaceli, tots a Barcelona.

Però la seva obra millor és la plaça Reial de la mateixa ciutat (1848-59).