(Barcelona, 6 juny 1940 – )
Arquitecte.
Professor (1968) i catedràtic (1979) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, que dirigí durant el període 1980-84.
Ha publicat les obres: La arquitectura como lugar (1974), Topogénesis (3 volums, 1979-80), La arquitectura de los setenta (1980), Poética y arquitectura (1981), Comprendre l’arquitectura (1985) i Arquitectura, semiòtica i ciències socials (1997).
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte gòtic.
Participà, amb Pere de Vallfogona, per Tarragona, a la junta d’arquitectes que el 1416 decidiren la continuació amb una sola nau de la seu de Girona.
Tallà l’alabastre necessari per al retaule major de la seu de Tarragona, obra de Pere Joan.
(Illes Balears, segle XIV – Girona, després 1396)
Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Pere Morey.
L’any 1375 treballava com a mestre d’obra de la porta dels Apòstols de la seu de Girona i el 1394 com a mestre major de la mateixa seu.
El 1383 realitzà un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i la seva esposa Ermessenda per a la catedral gironina.
El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, els canonges de Palma de Mallorca demanaren als de Girona els seus serveis per acabar el portal del Mirador. Sembla, però, que no hi va anar.
El 1396, últim any que es tenen notícies seves, encara vivia a Girona, on probablement va morir.
Eren fills de Josep Moretó i Pujol.
Josep Moretó i Soler (Vic, Osona, 1677 – 1734) Mestre d’obres. Construí el cambril del Sant Crist de Sant Joan de les Abadesses (1710-15), projectà i dirigí la construcció de l’església de Sant Pere de Torelló (1727-34), contractà l’acabament de la parròquia de Moià (1730) i, juntament amb el seu germà Francesc, fou sol·licitat per tal d’escollir el projecte de la cova de Sant Ignasi de Manresa (1713). Fou el pare de Josep i Antoni Moretó i Sellés.
Jacint Moretó i Soler (Vic, Osona, 1683 – Solsona, Solsonès, 1736) Escultor i mestre d’obres. Autor, juntament amb Josep Sunyer, del retaule major d’Igualada, juntament amb el seu germà de la decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses (1710-18) i, tot sol, del projecte del retaule major de Cadaqués (1723) i del retaule i decoració de la capella del Claustre, de Solsona (vers 1735). Fou el pare de Pere, Francesc i Carles Moretó i Brugaroles.
Francesc Moretó i Soler (Vic, Osona, vers 1687 – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Obrà el retaule de Sant Llorenç de Morunys (1715), i amb el seu germà Josep treballà a Sant Joan de les Abadesses. Dirigí les obres del santuari de Queralt, a Berga, on possiblement obra el retaule major, tallat per Pere Costa.
Joan Francesc Moretó i Soler (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII) Arquitecte. Succeí el seu pare en les obres de l’església de la Pietat de Vic.
Eren fills de Josep Moretó i Soler.
Antoni Moretó i Sellés (Vic, Osona, segle XVIII) Arquitecte i escultor. Contractà la direcció de les obres de l’església parroquial de Taradell, que havien estat projectades pel seu germà.
Josep Moretó i Sellés (Vic, Osona, 1712 – 1768) Arquitecte. Dirigí les obres del convent i església dels Caputxins de Vic (1737), projectà i construí l’església de l’Hospital de la mateixa ciutat (1748-53), la de la Santa Cova de Manresa (1759-63) i la del santuari de la Gleva (a partir del 1763) i projectà les de Calella (vers 1747) i Taradell (vers 1755). Fou pare de Josep Moretó i Codina.
Eren fills d’Isidre Moretó.
Joan Francesc Moretó i Pujol (Vic, Osona, 1656 – 1714) Imaginaire i tallista. Autor de la decoració de la façana de l’església de la Pietat de Vic.
Josep Moretó i Pujol (Vic, Osona, 1654 – 1694) Arquitecte. Mestre d’obres de la seu de Vic, on construí la capella de Sant Bernat Calvó (1674), i de l’església de la Pietat, en la qual des del 1685 dirigí la construcció del campanar. Fou el pare de Josep, Jacint, Francesc i Joan Francesc Moretó i Soler.
(Vic, Osona, 1748 – 1826)
Arquitecte. Fill de Josep Moretó i Sellés.
És l’autor de la catedral neoclàssica de Vic, començada l’any 1781 i inaugurada el 1803, d’una part del palau episcopal (1796) i de la capella de la Rodona, davant la seu (1802); també dirigí les obres de l’església de Sant Hipòlit de Voltregà i del campanar de Gaià.
Eren fills de Jacint Moretó i Soler.
Carles Moretó i Brugaroles (Vic, Osona, 1721 – Solsona, Solsonès, 1783) Escultor i mestre d’obres. Establert a Solsona, autor del retaule del santuari del Miracle de Riner (1747-58), peça clau del barroc català; del monument de Santa Teresa de Vic (1751), del retaule major de la Pietat, també de Vic (1754-59), i probablement de la capella de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys, acabada l’any 1784.
Francesc Moretó i Brugaroles (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1720 – 1792) Imaginaire. Junt amb el seu germà Pere foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep Moretó i Soler havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses.
Pere Moretó i Brugaroles (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1719 – Catalunya, segle XVIII) Imaginaire i mestre d’obres.
(Vic ?, Osona, segle XVII – 1672)
Mestre d’obres. Fundador de la dinastia d’arquitectes.
Autor del convent i l’església de Santa Teresa (1655-66), del campanar de Sant Domènec (1663) i de la façana barroca de la Pietat, a Vic, i mestre d’obres del santuari del Miracle (1664-72), a Riner, prop de Solsona.
Era el germà gran d’Isidre Moretó (Vic, Osona, 1619 – 1672) Contractista. Casat amb Helena Pujol, foren els pares de Joan Francesc i Josep Moretó i Pujol, continuadors de l’obra del seu oncle, el qual morí (1672) sense descendència.
(Vic, Osona, segle XVII – segle XIX)
(o Morató) Llinatge d’escultors i arquitectes.
Treballaren principalment a Vic i en altres indrets de la comarca d’Osona, a Igualada, a Solsona, etc.
El fundador de la dinastia fou Josep Moretó.
Dades dels Països Catalans 