Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Portella, Francesc

(Catalunya, segle XVII)

Arquitecte. El 1669, amb Josep Llagostera, començà les obres de la nova façana o galilea del monestir de Poblet, sobre plànols de Miquel Massalva, de Manresa.

Pons -varis bio-

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Antoni Pons  (Maó, Menorca, 1717 – 1789)  Mecànic. És autor d’alguns escrits.

Antoni Pons  (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792)  Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Bernat Pons  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Jaume Pons  (Illes Balears, segle XV)  Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.

Jeroni Pons  (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954)  Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Pere Pons  (Menorca, 1711 – 1792)  Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.

Pere Joan Pons  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Autor de poesia en castellà.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Sebastià Pons  (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII)  Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.

Sebastià Pons  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.

Simó Pons  (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX)  Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.

Pi -varis bio-

Beda Pi  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat des del 1602. El 1625 en fou elegit abat. La seva governació hi resultà remarcable i beneficiosa.

Enric Pi  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Arquitecte. És notable la seva casa de l’Arbre o Can Burés, al carrer d’Ausiàs March de Barcelona, bon exemplar d’arquitectura modernista.

Joan Baptista Pi  (Palamós, Baix Empordà, segle XVII)  Frare agustí. És autor d’una biografia de sant Bru, publicada el 1680. Conreà la poesia. També practicà el gravat.

Peiró, Ferrer

(Catalunya, segle XV)

Arquitecte. El 1326, en unió de Domènec Granyena, dirigia la construcció del monestir de Pedralbes, inaugurat l’any següent.

Paredes, Francesc

(Barcelona ?, segle XVIII)

Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l’església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Juan Martín Cermeño.

Papiol, Antoni

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Arquitecte. El 1518 treballà amb Antoni Coberta per a la portada plateresca del carrer de l’Hospital i altres obres de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Otger, Benoir

(Lió, França, segle XV – Reus ?, Baix Camp, segle XVI)

Arquitecte. Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 -i no acabada fins al 1601-, de nau única amb capelles laterals.

Nolla i Cortés, Joan

(Barcelona, segle XIX – 1863)

Arquitecte. Amb el seu presumpte parent Josep Nolla i Inglada (Barcelona, 1806 – Premià de Mar, Maresme, 1872) dirigí les obres del Cementiri Vell de Barcelona, basades en el projecte de l’italià Ginesi.

Navarro -varis bio-

Bernat Navarro  (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.

Bru Josep Navarro  (València, 1706 – segle XVIII)  Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.

Cecili Navarro  (Barcelona, segle XIX – 1899)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.

Felip Navarro  (València ?, 1680 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.

Francesc Navarro  (València, 1612 – 1650)  Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.

Francesc Navarro  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953)  Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.

Joan Baptista Navarro  (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII)  Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).

Joan Blai Navarro  (València, 1526 – 1595)  Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.

Josep Navarro  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.

Josep Navarro  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.

Miquel Navarro  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.

Ramon Navarro  (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX)  Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.

Víctor Navarro  (País Valencià, segle XIX – segle XX)  Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.

Narbona, Enric de

(Narbona, França, segle XIII – 1321)

Mestre d’obres. Narbonès segons Pau Piferrer; però segons el pare Fidel Fita, català.

Treballà a la seu de Girona, probablement del 1316 al 1320. Hi construí bona part de l’absis.