(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)
Arquitecte. És autor dels projectes de l’església de la Immaculada, de Vilanova i la Geltrú, i del convent de les Penedides, de Barcelona (1867), aquest destruït el 1909 durant la Setmana Tràgica.
Arnau de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.
Berenguer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.
Ferrer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.
Gaspar de Sant Martí (País Valencià, segle XVII) Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.
Gombau de Sant Martí (Catalunya, segle XIV) Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.
Ramon de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.
Roderic de Sant Martí (País Valencià, segle XIV) Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.
(Girona ?, segle XIV)
Arquitecte gòtic. L’any 1368 fou nomenat mestre de la catedral de Girona.
Aquell mateix any començà la construcció del Pont Nou i la del campanar de l’església de Sant Feliu, a la mateixa ciutat.
(Catalunya, segle XIII)
Arquitecte. Continuà les obres de la seu vella de Lleida, iniciades per Pere Sacoma, potser oncle seu, i que acabaria el 1278 el seu successor Pere de Prenafeta.
(Catalunya, segle XIV – després 1400)
Mestre d’obres. Succeí Jaume Fabre a la seu de Barcelona (1356), on sembla que, entre altres obres, dirigí la construcció dels campanars.
(Catalunya, segle XVIII)
Arquitecte. Fou un dels constructors del nou barri barceloní de la Barceloneta.
Amb Francesc Paredes, dirigí les obres de l’església de Sant Miquel del Port, projectada per l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño.
(Barcelona, segle XVIII)
Arquitecte. Entre les seves obres destaca el Palau Larrard del duc de Sessa, al carrer Ample.
(Llombardia, França, segle XII)
Arquitecte. Actiu a Catalunya. El 1175 es comprometé a tancar la volta de la seu d’Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l’estructura llombarda de l’obra.
Dades dels Països Catalans 