(Felanitx, Mallorca, 23 juny 1877 – 18 maig 1953)
Historiador i arqueòleg. D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición”.
Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l’edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx.
Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local.
(Perpinyà, 9 setembre 1815 – Tolosa, Llenguadoc, 21 març 1887)
Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès “Le Publicateur”, i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura.
Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà.
Des del 1869 visqué a Tolosa.
(València, 1953 – )
Arqueòloga. Alumna de Carme Aranegui, féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993. El 1999 fou nomenada sots-directora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques.
El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori.
Entre els seus treballs destaquen: Puntal dels Llops (1988, amb Consol Mata) i El tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio (1995).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1954 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exercí la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria. Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica.
Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano (1984), La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica (1989), Al oeste del edén: las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea (1993), Los recursos abióticos en la prehistoria: caracterización, aprovisionamento e intercambio (amb T. Orozco i X. Terradas) i l’edició (amb T. Orozco) de les actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (1999).
(Bujaraloz, Aragó, 4 març 1889 – València, 26 desembre 1971)
Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt.
Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente).
(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)
Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.
Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.
(Elna, Rosselló, 15 octubre 1914 – Montesquiu d’Albera, Rosselló, 27 setembre 1981)
Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó.
És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).
(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)
Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.
Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.
(València, 1928 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester.
La seva publicació ha continuat regularment, l’últim volum aparegut és el XXI (1994).
És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.
(València, 4 febrer 1945 – )
Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell. Professora adjunta de la Universitat de València (1976), des del 1985 en fou catedràtica d’arqueologia.
El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments (Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero) i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta (Llíria) i de Sagunt. També co-dirigeix els treballs d’excavació a la ciutat fenicio-púnica i romana de Lixus (Marroc).
Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el Gran Vell de Sagunto (1981), La nécrópole ibérique de Cabezo Lucero (1993, en col·laboració) i Escenas de la ciudad ibérica. Las cerámicas de Llíria (València) (1997).
Ha estat comissària científica de l’exposició “Els Ibers” (París, 1997-98; Barcelona ì Bonn, 1998).
Dades dels Països Catalans 