Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Ascheri Fossatti, Tomás

1 Resposta

(Marsella, França, 1869 – Barcelona, 5 maig 1897)

Obrer anarquista. Resident a Barcelona. Milità a les files anarquistes (bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil) i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona (7 de juny de 1896).

Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels que sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el Procés de Montjuïc.

Morí afusellat.

Archs i Solanelles, Manuel

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 23 desembre 1859 – Barcelona, 21 maig 1894)

Dirigent obrer, conegut pel Pelat. Fou un actiu propagandista de l’anarquisme i dirigent dels obrers tèxtils de Sants.

Fou executat, acusat absurdament de còmplice de Paulí Pallàs, autor d’un atemptat contra Martínez Campos.

Fou el pare de Ramon Archs i Serra, al qual escriví una carta on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat.

Archs i Serra, Ramon

1 Resposta

(Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 27 juny 1921)

Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs i Solanelles. Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21.

Detingut l’estiu de 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues.

Alt Llobregat, aixecament de l’ -1932-

4 Respostes

(Bages / Berguedà, del 18 al 23 gener 1932)

Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris.

La revolta s’inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L’exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23.

El govern desterrà a l’illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D’altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d’insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d’Emili Mira i Ángel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.

Solidaridad Obrera -Barcelona-

21 Respostes

(Barcelona, 19 octubre 1907 – 25 gener 1939 / 1976 – )

Periòdic anarquista, portaveu de la CNT. El seu nom provenia de la Solidaritat Obrera (organisme que aplegava les societats obreres de Barcelona). Fou suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera. L’any 1930, quan Berenguer ocupava el poder, fou represa la publicació, dirigida per Joan Peiró.

Diari de difusió a tot l’estat espanyol, va publicar-se fins al 1939, Represa la publicació a l’exili (1944), aparegué de nou a Barcelona, primer clandestinament (1976) i amb periodicitat quinzenal, i després (1981) en dues versions: a Barcelona la del sector històric i a València la dels renovadors.

Lorenzo Asperilla, Anselmo

7 Respostes

(Toledo, Castella, 21 abril 1841 – Barcelona, 30 novembre 1914)

Anarquista i tipògraf. S’adherí al camp internacionalista per influència de Fanelli i col·laborà en la constitució de la secció espanyola de la I Internacional (1870), de la qual fou primer secretari i un dels més actius impulsors. Intervingué en el I Congrés Obrer Espanyol (Barcelona 1870), on fou elegit membre del Consell Federal de la Regió Espanyola, i assistí al Congrés de Londres (1871), on conegué Marx i Engels.

Després d’un exili a França, s’establí a Barcelona, on es mantingué fidel a l’anarquisme i en difongué els principis a través de diversos òrgans de premsa (“La Solidaridad”, “El Productor”, “Acracia”, “Ciencia Social”, “Solidaridad Obrera”).

El 1897, en ocasió del procés de Montjuïc, fou deportat; el 1900 fou empresonat, i el 1902 novament detingut pel fet d’haver contribuït a fomentar la vaga general. Col·laborà amb Ferrer i Guàrdia a l’Escola Moderna i, encarregat de les seves publicacions, li traduí La Grande Révolution, de Kropotkin, i L’homme et la terre, d’Elisée Reclus, entre d’altres.

Residia a Barcelona quan esclatà la I Guerra Mundial; es va oposar a la participació del proletariat en aquest conflicte en nom de la solidaritat obrera internacional. Morí poc després.

Publicà diverses obres, entre les quals destaquen El proletariado militante. Memorias de un internacional (1901) i Hacia la emancipación (1913), exposició dels ideals anarquistes.

García Fernández, Sinesio

5 Respostes

(Reyero, Castella, 20 maig 1897 – Barcelona, 18 octubre 1983)

“Diego Abad de Santillán”  Anarquista i dirigent obrer. Visqué molts anys a l’Argentina. De retorn a Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes, dirigí “Tierra y Libertad” i, el 21 de juliol de 1936, representà la FAI en el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i l’11 d’agost, del Consell d’Economia de Catalunya.

Del desembre de 1936 a l’abril de 1937 ocupà la cartera d’Economia en el govern de la Generalitat, defensant la política de participació en el govern republicà. Membre del comitè peninsular de la FAI, dirigí la revista “Timón” durant la guerra civil. L’abril de 1938 s’incorporà al comitè nacional del recentment creat Front Popular Antifeixista. S’exilià a l’Argentina l’any 1939.

Publicà Psicología del pueblo español (1917), La F.O.R.A. Ideología y trayectoria del movimiento obrero revolucionario en la Argentina (1933), Por qué perdimos la guerra (1940) i Contribución a la historia del movimiento obrero español (2 volums, 1962-65).

Durruti Dumange, Buenaventura

7 Respostes

(Lleó, Castella, 14 juliol 1896 – Madrid, 20 novembre 1936)

Dirigent anarquista. A Barcelona fou el fundador, amb Francisco Ascaso, del grup anarquista Los Solidarios (1920). Incorporat a la FAI i a la CNT en proclamar-se la Segona República, va defensar, amb Ascaso i Garcia i Oliver, les tàctiques revolucionàries davant del gradualisme moderat de Ángel Pestaña i Joan Peiró.

Va donar suport, tanmateix, al no boicot de la CNT a les eleccions del 1936, que van donar el triomf al Front Popular. Va dirigir les forces anarquistes de Barcelona contra la insurrecció militar del 19 de juliol de 1936.

Fundador del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, va lluitar durant la guerra civil al front d’Aragó i va morir durant la defensa de Madrid.

Claramunt i Creus, Teresa

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 juny 1862 – Barcelona, 11 abril 1931)

Dirigent anarco-sindicalista. Era obrera del ram tèxtil i fou fundadora d’un grup de treballadores anarquistes de Sabadell (1884). Influïda per Tarrida y del Mármol, sobresortí com a oradora i organitzadora obrerista.

Fou detinguda després de l’atemptat del Liceu (1893) i de les bombes del carrer de Canvis Nous (1896); desterrada després del procés de Montjuïc, residí a França i a la Gran Bretanya; el 1898 tornà a Barcelona.

Amb Bonafulla fundà la revista “El Productor” (1901). Fou empresonada novament el 1902 i, després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Osca. Residí uns quants anys a Saragossa, on va ésser empresonada després de la vaga del 1911.

Tornà a Barcelona el 1924, afectada per una paràlisi que l’allunyà definitivament de tota activitat pública.

Brossa i Roger, Jaume

2 Respostes

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 14 abril 1875 – Barcelona, 1919)

Escriptor modernista i periodista. Va ser una figura destacada del moviment anarquista de fi de segle i gran propagador de les idees estètiques del modernisme, en el si del qual representà la tendència més esquerrana i europeista. Individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters de la literatura política al darrer decenni del segle XIX.

Va escriure nombrosos articles i manifestos, com també un parell de drames a imitació d’Ibsen: Els sepulcres blancs (1900) i Les flors del desert (estrenat el 1902), i durant un temps va ser l’ànima de la revista “L’Avenç”.

El 1897 es va haver d’exiliar a París i si bé va tornar sovint a Barcelona, ja no va recuperar la seva influència en la vida cultural del país, malgrat els escàndols provocats per les conferències que donà a l’Ateneu Barcelonès.

Cap al 1914 tornà a Barcelona i publicà, encara, un pamflet messiànic (La crisi del règim i el nou dever republicà, 1914), fou codirector d’“El Diluvio” i col·laborà a la premsa aliadofòlia.