Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Ascheri Fossatti, Tomás

1 Resposta

(Marsella, França, 1869 – Barcelona, 5 maig 1897)

Obrer anarquista. Resident a Barcelona. Milità a les files anarquistes (bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil) i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona (7 de juny de 1896).

Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels que sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el Procés de Montjuïc.

Morí afusellat.

Archs i Solanelles, Manuel

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 23 desembre 1859 – Barcelona, 21 maig 1894)

Dirigent obrer, conegut pel Pelat. Fou un actiu propagandista de l’anarquisme i dirigent dels obrers tèxtils de Sants.

Fou executat, acusat absurdament de còmplice de Paulí Pallàs, autor d’un atemptat contra Martínez Campos.

Fou el pare de Ramon Archs i Serra, al qual escriví una carta on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat.

Archs i Serra, Ramon

1 Resposta

(Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 27 juny 1921)

Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs i Solanelles. Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21.

Detingut l’estiu de 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues.

Alt Llobregat, aixecament de l’ -1932-

5 Respostes

(Bages / Berguedà, del 18 al 23 gener 1932)

Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris.

La revolta s’inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L’exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23.

El govern desterrà a l’illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D’altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d’insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d’Emili Mira i Ángel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.

Solidaridad Obrera -Barcelona-

22 Respostes

(Barcelona, 19 octubre 1907 – 25 gener 1939 / 1976 – )

Periòdic anarquista, portaveu de la CNT. El seu nom provenia de la Solidaritat Obrera (organisme que aplegava les societats obreres de Barcelona). Fou suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera. L’any 1930, quan Berenguer ocupava el poder, fou represa la publicació, dirigida per Joan Peiró.

Diari de difusió a tot l’estat espanyol, va publicar-se fins al 1939, Represa la publicació a l’exili (1944), aparegué de nou a Barcelona, primer clandestinament (1976) i amb periodicitat quinzenal, i després (1981) en dues versions: a Barcelona la del sector històric i a València la dels renovadors.

Molina i Mateo, Joan Manuel

1 Resposta

(Jumilla, Múrcia, 4 agost 1901 – Barcelona, 20 setembre 1984)

Anarquista. Conegut amb el pseudònim de Juanel. Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s’uní a Lola Iturbe, futura activista de Mujeres Libres. El 1924 s’exilià a França, on fou secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola (1926) i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927.

Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de “Tierra y Libertad”. De nou a l’exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT política. Retornà clandestinament a Espanya el 1946 i hi fou empresonat fins el 1952; i des d’aleshores fins el 1978 romangué exiliat a Tolosa, al Llenguadoc.

És autor de Noche sobre España. Siete años en las prisiones de Franco (1958), El movimiento clandestino en España. 1939-49 (1976) i El comunismo totalitario (1982), a més de recopilar i traduir ¡España Libre! (1966), d’Albert Camus.

Miró i Solanes, Fidel

2 Respostes

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1910 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 29 juny 1998)

Polític i editor. De família camperola, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes. El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT. Fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1936-37) i del comitè peninsular de les FIJL; presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes (1938).

Fou redactor de “Solidaridad Obrera” i director del periòdic “Ruta”. El 1939 s’exilià a França, i després a la República Dominicana i a Mèxic on hi obrí una llibreria de vell, i el 1955 fundà l’empresa Editores Mexicanos Unidos SA, de la qual fou gerent; el 1962 fundà la revista “Comunidad Ibérica”, que dirigí.

Ha publicat ¿Y España cuando? (1959), Catalunya, los trabajadores y el problema de las nacionalidades (1967) i El anarquismo, los estudiantes y la revolución (1969).

Martí i Ibáñez, Fèlix

2 Respostes

(Cartagena, Múrcia, 26 desembre 1911 – Nova York, EUA, 24 maig 1972)

Metge i sexòleg. Fill del pedagog valencià Fèlix Martí i Alpera. Obtingué el doctorat en medicina a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre Historia de la Psicología y Fisiologías místicas de la India. Fou un capdavanter com a divulgador i educador sexual. Realitzà aquesta tasca tant des de les tribunes dels ateneus i centres obrers, mitjançant els primers cursets celebrats al Principat sobre educació sexual i eugenèsia, com a través de les seves col·laboracions en publicacions literàries, sovint vinculades al moviment llibertari, com “Estudios”, “Ruta” i “Tiempos nuevos”.

A proposta de la CNT fou nomenat director general de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest càrrec organitzà campanyes de lluita antivenèria, col·laborà a crear les bases per a una socialització de la medicina i promogué la legalització de l’avortament.

Totes aquestes realitzacions són recollides a Diez meses de labor en Sanidad y Asistencia Social. A més d’una gran quantitat d’articles dispersos, publicà Higiene sexual. Mensaje eugénico a los trabajadores i les novel·les Mi yo rebelde, Aventura i Gesta, on analitzà la problemàtica juvenil en el nou període revolucionari.

En acabar la guerra civil s’exilià als EUA.

Lorenzo Asperilla, Anselmo

7 Respostes

(Toledo, Castella, 21 abril 1841 – Barcelona, 30 novembre 1914)

Anarquista i tipògraf. S’adherí al camp internacionalista per influència de Fanelli i col·laborà en la constitució de la secció espanyola de la I Internacional (1870), de la qual fou primer secretari i un dels més actius impulsors. Intervingué en el I Congrés Obrer Espanyol (Barcelona 1870), on fou elegit membre del Consell Federal de la Regió Espanyola, i assistí al Congrés de Londres (1871), on conegué Marx i Engels.

Després d’un exili a França, s’establí a Barcelona, on es mantingué fidel a l’anarquisme i en difongué els principis a través de diversos òrgans de premsa (“La Solidaridad”, “El Productor”, “Acracia”, “Ciencia Social”, “Solidaridad Obrera”).

El 1897, en ocasió del procés de Montjuïc, fou deportat; el 1900 fou empresonat, i el 1902 novament detingut pel fet d’haver contribuït a fomentar la vaga general. Col·laborà amb Ferrer i Guàrdia a l’Escola Moderna i, encarregat de les seves publicacions, li traduí La Grande Révolution, de Kropotkin, i L’homme et la terre, d’Elisée Reclus, entre d’altres.

Residia a Barcelona quan esclatà la I Guerra Mundial; es va oposar a la participació del proletariat en aquest conflicte en nom de la solidaritat obrera internacional. Morí poc després.

Publicà diverses obres, entre les quals destaquen El proletariado militante. Memorias de un internacional (1901) i Hacia la emancipación (1913), exposició dels ideals anarquistes.

García Fernández, Sinesio

5 Respostes

(Reyero, Castella, 20 maig 1897 – Barcelona, 18 octubre 1983)

“Diego Abad de Santillán”  Anarquista i dirigent obrer. Visqué molts anys a l’Argentina. De retorn a Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes, dirigí “Tierra y Libertad” i, el 21 de juliol de 1936, representà la FAI en el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i l’11 d’agost, del Consell d’Economia de Catalunya.

Del desembre de 1936 a l’abril de 1937 ocupà la cartera d’Economia en el govern de la Generalitat, defensant la política de participació en el govern republicà. Membre del comitè peninsular de la FAI, dirigí la revista “Timón” durant la guerra civil. L’abril de 1938 s’incorporà al comitè nacional del recentment creat Front Popular Antifeixista. S’exilià a l’Argentina l’any 1939.

Publicà Psicología del pueblo español (1917), La F.O.R.A. Ideología y trayectoria del movimiento obrero revolucionario en la Argentina (1933), Por qué perdimos la guerra (1940) i Contribución a la historia del movimiento obrero español (2 volums, 1962-65).