Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Herreros i Miguel, Tomàs

Deixa un comentari

(Logronyo, Rioja, 1877 – Barcelona, 22 febrer 1937)

Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona des del principi del segle XX.

Tipògraf, fou aviat un dels líders anarquistes més coneguts, especialment quan amb Josep Negre dirigí una sorollosa campanya contra els lerrouxistes dins “Solidaridad Obrera” durant els anys 1907-09; publicà Alejandro Lerroux tal cual es (1907).

El 1910 es féu càrrec de “Tierra y Libertad” i posteriorment fundà la impremta i casa editorial Germinal (1917), que fou destruïda per un grup dels sindicats lliures el 1919.

Llibreter de vell al mercat de les Drassanes, tingué un paper rellevant com a coordinador de les publicacions anarquistes de l’Amèrica del Sud durant la Dictadura de Primo de Rivera.

El 1932 passà a ésser administrador de “Solidaridad Obrera”.

Gilabert i Gilabert, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1908 – Manta, Equador, 11 novembre 1979)

Anarco-sindicalista. Redactor de “Tierra y Libertad”, on féu la crítica sindical a partir de l’octubre de 1931.

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica, passà (1932) a la secretaria general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril 1932 – maig 1933), després d’ésser vençuts els trentistes.

Enfrontat amb els sindicats de Sabadell, la seva actuació n’afavorí l’expulsió de la CNT i la formació dels Sindicats d’Oposició el 1933.

Anà a les Balears amb la columna Bayo (agost-setembre 1936). Lluità al front d’Aragó i fou col·laborador de “Solidaridad Obrera” i “Catalunya” (1937-38).

Gibanel, Agustí

Deixa un comentari

(prop del Cinca, 1895 – Barcelona, 1933)

Anarco-sindicalista. Després de formar part de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França, dirigí “Redención” d’Alcoi (1930), i fou cridat, en proclamar-se la II República, per a la redacció de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.

Féu costat als trentistes i fou el director (1931-33) de l’òrgan d’aquests, “Cultura Libertaria”.

Germinal

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)

Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.

Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).

El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.

Garcia i Oliver, Joan

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 20 gener 1902 – Guadalajara, Mèxic, 13 juliol 1980)

Polític. Fou un dels anarquistes que l’any 1931 imposaren a la CNT una direcció revolucionària en oposició als anomenats trentistes, que propugnaven una entesa amb la nova legalitat republicana.

Pertanyia a la FAI i formà part del grup de tendència revolucionària Nosotros. El 1933 va dirigir l’aixecament frustrat de Barcelona, Lleida i València, i fou detingut.

Va ésser una de les figures de primer rengle en la lluita contra l’alçament del juliol de 1936. formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 1936.

El 4 de novembre de 1936 fou designat ministre de Justícia del govern de la República, càrrec que va ocupar fins a l’adveniment de Negrín (1937). Era membre del Consell Superior de Guerra de la República i s’encarregà de l’organització efectiva de les Escoles Populars de Guerra com a base de l’Exèrcit Popular.

L’any 1939 marxà cap a l’exili i residí a Mèxic, on morí.

Franco i Cazorla, Dídac

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 abril 1920 – Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 22 abril 1947)

“Amador Franco”  Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19 de juliol de 1936; partí cap al front d’Aragó amb la columna Roig i Negre.

Col·laborà a “Acracia”, diari confederal de Lleida, i a “Frente y Retaguardia”, de Barbastre.

Pel maig de 1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda.

Acabada la guerra civil, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la presó d’Ondarreta.

Fornells i Francesc, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 10 febrer 1895 – 4 abril 1950)

Dirigent obrer anarcosindicalista. Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els membres moderats de la CNT.

Redactor de “Solidaridad Obrera”, de Barcelona (1930-31), trentista, fou un dels fundadors (juny 1932) de l’Ateneu Sindicalista Llibertari, que presidí.

Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària. Posteriorment s’uní al Partit Sindicalista, fundat per Ángel Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura.

Resident a Sabadell, fou el cap, durant la guerra civil, de l’organització regional catalana d’aquest partit.

Finalment, encapçalà, a l’exili (1941), un cert intent d’acostament a la CNT.

Foc Nou, Colla del

2 Respostes

(Catalunya, 1896)

Grup de joves intel·lectuals anarquitzants. N’eren capdavanters Pere Coromines, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias i Ramon Sempau.

Estava relacionat amb el periòdic anarquista “Ciencia Social” i amb la colla de “L’Avenç”.

Es va desfer arran de l’atemptat de Canvis Nous i del procés de Montjuïc, en el qual fou inclòs Pere Coromines.

Ferrer, Joan -anarquista-

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, segle XX – París, França, 1978)

Anarco-sindicalista. Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals “Umbral” (París 1962-70).

Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista (1957) i De l’Anoia al Sena sense presa (1966) i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d’Interpretació llibertària del moviment obrer català (1947).

Federació Anarquista Ibèrica

23 Respostes

(el Saler de València, Horta, juliol 1927 – )

(FAI)  Organització anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l’ortodòxia anarquista, sobretot l’antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d’aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals.

Cap al final de la guerra civil s’unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s’integrà en el Moviment Llibertari espanyol.

De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, “Tierra y Libertad”, que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país.