(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)
Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.
Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.
(Estagell, Rosselló, 10 maig 1790 – Rio de Janeiro, Brasil, 27 novembre 1855)
Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral.
A més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).
(Maó, Menorca, 1840 – Panamà ?, 1880)
Dibuixant. Treballà d’il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal.
És autor de diversos atles de navegació d’Espanya i d’Amèrica.
(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)
Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).
Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.
La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)
Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.
(Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)
Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística.
Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i fou considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.
(Catalunya, segle XIX – Cuba ?, segle XIX)
Metge. S’establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi.
Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878).
(Arbúcies, Selva, segle XVII – Mèxic, 1747)
Framenor. Passà un captiveri a Jamaica després de caure presoner dels anglesos a l’anada a Mèxic, d’on havia estat nomenat comissari general.
És autor de dues obres històrico-religioses.
(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)
Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.
El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.
Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
Dades dels Països Catalans 