Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Gelpí i Ferro, Gil

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1822 – l’Havana, Cuba, 1890)

Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860).

El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari “La Constancia”.

Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar… (1871), Los autonomistas de Cuba… (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.

Gay i Planella, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)

Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).

El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.

Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).

És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.

Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

Gausachs i Armengol, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)

Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.

Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.

Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.

Garret i Arloví, Benet

Deixa un comentari

(Agramunt, Urgell, 1665 – San Pedro Sula, Hondures, 7 octubre 1716)

Eclesiàstic. Canonge premonstratès, des del 1685, al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

L’any 1690, a causa de pressions externes, i amb patent desplaença de la comunitat, fou imposat com a abat. Reimposat en el càrrec els anys 1696 i 1700. Els seus canonges li incoaren un procés (1703).

Aleshores se n’anà a Madrid, on fou nomenat predicador reial i, el 1708, fou designat bisbe de Nicaragua.

Garganta i Fàbrega, Joan de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)

Polític i advocat. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Miquel i de Josep Maria. Llicenciat en dret i en lletres. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d’Olot. Col·laborador a “La Publicitat” i “El Matí”.

Milità a Acció Catalana. Alcalde d’Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic.

Exiliat el 1939, professà la matèria d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).

Garcia i Oliver, Joan

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 20 gener 1902 – Guadalajara, Mèxic, 13 juliol 1980)

Polític. Fou un dels anarquistes que l’any 1931 imposaren a la CNT una direcció revolucionària en oposició als anomenats trentistes, que propugnaven una entesa amb la nova legalitat republicana.

Pertanyia a la FAI i formà part del grup de tendència revolucionària Nosotros. El 1933 va dirigir l’aixecament frustrat de Barcelona, Lleida i València, i fou detingut.

Va ésser una de les figures de primer rengle en la lluita contra l’alçament del juliol de 1936. formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 1936.

El 4 de novembre de 1936 fou designat ministre de Justícia del govern de la República, càrrec que va ocupar fins a l’adveniment de Negrín (1937). Era membre del Consell Superior de Guerra de la República i s’encarregà de l’organització efectiva de les Escoles Populars de Guerra com a base de l’Exèrcit Popular.

L’any 1939 marxà cap a l’exili i residí a Mèxic, on morí.

Garcia i Llauradó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1927 – Redlands, Califòrnia, EUA, 13 abril 2019)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l’aldosteronisme transient postoperatori.

Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975).

És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976).

Garcia i Jacot, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 30 gener 1853 – Montevideo, Uruguai, 1912)

Violoncel·lista. Fou professor a l’Escola Municipal de Música, on tingué a Pau Casals com a deixeble.

Des del 1896 residí a Buenos Aires on fou professor i centrà una considerable activitat en concerts per tot Argentina.

Gandarias i Planzón, Just de

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 agost 1846 – Guatemala, 1933)

Escultor. Format a Barcelona i a París, participà en moltes exposicions i hi obtingué diversos premis oficials. El 1878 fou l’únic artista espanyol premiat a l’Exposició Universal de Viena.

Conreà la temàtica mitològico-anecdòtica. És notable el seu marbre L’amor i l’interès (1887), avui al Museu de Castelló de la Plana.

Residí a Guatemala, on dirigí l’escola de belles arts de la capital.

Gallart i Folch, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 octubre 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 abril 1972)

Jurista i polític. Fou professor de dret del treball a la Universitat de Barcelona (1917-36), diputat a les corts del 1933 per la Lliga Catalana i fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18 desembre 1935).

Assessor de la Junta de Burgos durant la guerra civil. Posteriorment s’exilià a l’Argentina.

Autor de Derecho español del trabajo (1936) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958).