(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Llogaret, situat a la vall d’Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant.
Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d’Aigües Vives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives. L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent.
(Alzira, Ribera Alta, 28 agost 1961 – )
Poeta. És un dels nous poetes de la generació dels vuitanta més interessants i un dels més representatius del País Valencià.
Ha publicat diversos llibres de poemes que li han donat alguns premis, així com els estudis Joan Fuster (1990), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1991) i Cultura i societat a la postguerra (1939-59) (1992), i ha traduït autors italians com C. Pavese, S. Quasimodo i G. Bassani.
(Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1134)
Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga.
(Alzira, Ribera Alta, 1958 – 1993)
Empresa alimentària. Creada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis. Va experimentar una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris.
El volum de vendes assolí 9.220 milions de pessetes l’any 1980 i ocupava 1.800 empleats.
El 1993 fou adquirida per Nestlé i els gelats passaren a dir-se Camy.
(Alzira, Ribera Alta, 1870 – València, 18 març 1935)
Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla (1889) i de l’Academia de San Fernando a Madrid. Fou professor a diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València.
Es distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre 1890 i 1904.
Té obres al Museu de Belles Arts de València (retrat d’Antoni Martorell).
(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )
(Joan Américo i Ortega) Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.
Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.
El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.
Municipi i capital de la Ribera Alta (País Valencià): 110,46 km2, 14 m alt, 44.518 hab (2014)
(ant: Algesira) Situat al sud de València. El seu nom, que en àrab vol dir l’illa, deriva de l’emplaçament de la capital, que antigament es recloïa dins una colzada del Xúquer.
La reial sèquia del Xúquer rega el terme i hi fa possible l’agricultura de regadiu; l’increment del cultiu de la taronja data del segle XVIII i és actualment de gran importància. A les riberes del Xúquer cultiven arròs, així com altres productes de regadiu: cereals, llegums, hortalisses. Ramaderia avícola, pesca i apicultura. La indústria deriva de l’agricultura: conserves vegetals, preparació de la taronja per a l’exportació, molins arrossers i farineres, també hi ha indústria tèxtil, paperera i de mobles.
És molt probable que el poblament d’Alzira començés a l’edat del bronze; també hi ha diversos testimonis de l’existència d’un nucli de població en època romana, que no es consolidà, però, fins al període de domini musulmà.
Conquerida el 1243 per Jaume I, conservà part de la població sarraïna. Hi havia també una important colònia judaica, la qual emigrà després de les matances del 1391. Les pestes de principi del segle XV acabaren de reduir la població de forma considerable. Tingué una important indústria tèxtil que li donà una certa prosperitat.
El 1520 es declarà favorable als agermanats; hagué de capitular el 1522. Patí una ràpida decadència quan fou decretada l’expulsió dels moriscos. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per la qual cosa perdé, l’any 1707, els privilegis i els estatuts municipals.
L’Ajuntament (segles XVI-XVII) és un edifici de transició, gòtico-renaixentista.
Enllaç web: Ajuntament
Barri, a l’extrem nord-est de la ciutat, a l’entroncament de les carreteres d’Alzira a Sueca i d’Alzira a Favara de la Ribera.
Partida, a l’esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d’arribar a la ciutat. És regada per la sèquia d’Almúnia.
Era un antic lloc, documentat el segle XIII.
(Alzira, Ribera Alta, 21 gener 1964 – )
Autor, actor i director teatral. Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres.
D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó, Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998; Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l’AELC; Joan el Cendrós (1998), Besos (1999) i L’any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com Càsting i Happy House.
Dades dels Països Catalans 