Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins.
Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins.
Actualment és parròquia.
Arxiu d'etiquetes: Alt Camp
Jordà, tossal d’en
1 Resposta
(Figuerola del Camp, Alt Camp / Montblanc, Conca de Barberà)
Cim (864 m alt) de l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, al nord de la serra de Miramar.
Gràcia, santuari de -varis geo-
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Goi, batalla del pont de
(Valls, Alt Camp, 25 febrer 1809)
Fet d’armes de la Guerra del Francès.
Tingué lloc en el pont que hi ha damunt el riu Francolí. En la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding.
Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona.
Degut a aquesta victòria napoleònica figura el nom de Valls a l’Arc de Triomf de París.
Glorieta, el -riu-
(Alt Camp / Tarragonès)
(o riu de la Glorieta) Riu, afluent dretà del Francolí, que neix a la muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral.
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i Vilallonga (Tarragonès) i desguassa al del Morell.
Hom n’havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i després per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu.
Fontscaldes
Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L’església parroquial és dedicada a sant Simó.
El 1188 Alfons I el Cast donà el lloc al monestir de Santes Creus.
Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels segles III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot).
Fonollosa, la -Alt Camp-
Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló.
Farena
Poble (623 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic (segle XII), és la de l’antic castell de Farena.
Espinavessa -Alt Camp-
Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.
Esblada
Poble, situat a la dreta del torrent d’Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l’esquerra, prop de Querol.
L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol.
Dades dels Països Catalans 