(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.
(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.
(Alt Camp / Baix Camp)
Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, paral·lela als Motllats i al sud d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge, que culmina a 1 055 m alt, al pic de la Mussara.
La vegetació, relativament humida (botjars, alzines i roures), és afavorida per les boires persistents “de mar” i “de riu” (l’Ebre).
Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d’Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada.
Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles.
A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l’esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).
(Alt Camp / Baix Penedès)
Serra que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana.
En forma de mola, té una alçària compresa entre els 828 m i els 861 m (Talaia del Montmell).
Participa de l’estructura del bloc de Gaià en què el sòcol és cobert per capes triàsiques coronades per calcàries cretàcies.
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Veure> Masmolets (poble).
Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.
Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.
És esmentat ja el segle XII.
Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.
Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu, on s’ha format el poble del Pla de Manlleu.
Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins.
Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins.
Actualment és parròquia.