(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.
Arxiu d'etiquetes: Alt Camp
Mussara, serra de la -Alt Camp/Baix Camp-
(Alt Camp / Baix Camp)
Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, paral·lela als Motllats i al sud d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge, que culmina a 1 055 m alt, al pic de la Mussara.
La vegetació, relativament humida (botjars, alzines i roures), és afavorida per les boires persistents “de mar” i “de riu” (l’Ebre).
Mont-ral, jaciment de
(Mont-ral, Alt Camp)
Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d’Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada.
Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles.
A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l’esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).
Montmell, serra del
(Alt Camp / Baix Penedès)
Serra que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana.
En forma de mola, té una alçària compresa entre els 828 m i els 861 m (Talaia del Montmell).
Participa de l’estructura del bloc de Gaià en què el sòcol és cobert per capes triàsiques coronades per calcàries cretàcies.
Montagut -Alt Camp-
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Molets, mas de *
Veure> Masmolets (poble).
Miralles, riera de
(Alt Camp / Anoia)
(o de Carme) Afluent dretà de l’Anoia.
Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).
Masmolets
Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.
Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.
És esmentat ja el segle XII.
Marmellar, riera de
(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)
(o de Manlleu) Afluent per la dreta del riu de Foix.
Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el de Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.
Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).
Marc, puig de -Alt Camp-
Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.
Dades dels Països Catalans 