Arxiu d'etiquetes: Alt Camp

Ordes, les

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.

La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.

Mussara, serra de la -Alt Camp/Baix Camp-

(Alt Camp / Baix Camp)

Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).

La plataforma estricta, paral·lela als Motllats i al sud d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge, que culmina a 1 055 m alt, al pic de la Mussara.

La vegetació, relativament humida (botjars, alzines i roures), és afavorida per les boires persistents “de mar” i “de riu” (l’Ebre).

Mont-ral, jaciment de

(Mont-ral, Alt Camp)

Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d’Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada.

Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles.

A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l’esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).

Montmell, serra del

(Alt Camp / Baix Penedès)

Serra que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana.

En forma de mola, té una alçària compresa entre els 828 m i els 861 m (Talaia del Montmell).

Participa de l’estructura del bloc de Gaià en què el sòcol és cobert per capes triàsiques coronades per calcàries cretàcies.

Montagut -Alt Camp-

(Querol, Alt Camp)

Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.

El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.

Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.

Molets, mas de *

(Valls, Alt Camp)

Veure> Masmolets  (poble).

Miralles, riera de

(Alt Camp / Anoia)

(o de Carme)  Afluent dretà de l’Anoia.

Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.

Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).

Masmolets

(Valls, Alt Camp)

Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.

Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.

És esmentat ja el segle XII.

Marmellar, riera de

(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)

(o de ManlleuAfluent per la dreta del riu de Foix.

Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el de Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.

Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).

Marc, puig de -Alt Camp-

(la Riba, Alt Camp)

Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.