Arxiu d'etiquetes: Alcoi (morts a)

Visedo i Moltó, Camil

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Espí i Valdés, Adrià

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)

Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.

En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).

Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

Coloma i Payà, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)

Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.

La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.

Casasempere, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1873 – 1942)

Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista.

Dirigí l’orquestra del Teatre Calderón.

Cantó, Jeroni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)

Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador.

És autor de diverses obres de caràcter religiós.

Cabrera i Cantó, Ferran

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)

Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.

Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).

Bodria i Roig, Josep

Deixa un comentari

(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)

Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.

Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.

És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).

Azraq, al-

10 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Alcoi, Alcoià, 1276)

(cat: Alaçrac)  Capitost musulmà. Poc anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del país rebel·lats contra el rei; ocupà diversos castells i mantingué la revolta fins al 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià.

Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248. Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-Azraq es veié obligat a capitular i a abandonar el país.

L’estat de revolta, bé que apaivagat, perdurà; el 1275 una segona rebel·lió general comandada per Ibrahim tingué lloc, estimulada pels sobirans de Granada i del Marroc, els quals enviaren forces granadines comandades pel mateix al-Azraq. Aquest s’emparà del castell de Penàguila i atacà Alcoi, però morí en la lluita, tot i que les forces cristianes foren després desbaratades.

La mort d’al-Azraq fou atribuïda a la intervenció de sant Jordi, i donà origen a les festes de moros i cristians que se celebren encara en diverses localitats del País Valencià.

Albors i Gisbert, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 23 octubre 1719 – 2 gener 1785)

Industrial. S’ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la Universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d’Alcoi, comptava amb 24 piles.

El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l’oficina de l’estat.

El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava muntant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes.

Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers.