(Alacant, 2 desembre 1753 – Madrid, 12 febrer 1819)
(o Francesc Xavier) Metge i naturalista. Fou un dels introductors a l’estat espanyol de la vacuna antivariolosa.
Encapçalà l’expedició, organitzada pel govern de Carles IV de Borbó, a Amèrica i Filipines per propagar aquesta vacuna per les colònies (1803-06).
Escriví una Introducción para la conservación y administración de la vacuna (1796) i també traduí el Tratado histórico de la vacuna (1803).
(Alacant, 12 maig 1843 – Castelló de la Plana, 17 novembre 1903)
Erudit. Arxiver a Castelló de la Plana. També hi dirigí el Museu Provincial de Belles Arts.
És autor de les obres Castellonenses ilustres (1883), Casos y cosas de Castellón (1884), La Virgen de Lidón (1890), i El llibre de la provincia de Castellón (1892).
(Alacant, 8 gener 1911 – 7 setembre 1986)
Pintor. El 1953 va anar becat a París. Va realitzar vidrieres i mosaics per a diverses esglésies.
Va treballar la pintura mural, l’oli, l’aquarel·la i el gouache, amb diversos gèneres: retrats, figures, paisatges, flors i bodegons.
Va rebre molts i importants premis i distincions.
(Alacant, 14 desembre 1770 – Madrid, 10 maig 1838)
Pintor. Influït per David. Va ésser pintor de cambra de Ferran VII de Borbó (1815) i director de l’Academia de San Fernando.
Autor de l’obra El hambre en Madrid (1818), fou un dels pintors més representatius de la pintura neoclàssica espanyola.
(Alacant, 1807 – 1884)
Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.
Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.
(Alacant, 1881 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Ha publicat el recull de contes La venganza de la vieja (1931) i els llibres Las esposas de los conquistadores (1936) i Los plantadores de arroz (1964).
(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)
Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).
Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.
La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.
(Alacant, 1858 – 1918)
Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).
(Alacant, 1893 – segle XX)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, de les quals la titulada Maribel fou editada en 1927.
Ha publicat també poesies esparses.
(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)
Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.
El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).
Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.
Dades dels Països Catalans 