(Alacant, 1915 – ? )
Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres, i es dedicà a l’ensenyament. Practicà intensament el periodisme a la premsa alacantina.
És autor de les obres titulades El Movimiento y la acción formativa y educativa del pueblo (1954), Situación social y económica de Alicante desde el año 1800 hasta Fernando VII (1954) i La Festa de Santa Maria d’Agost en Elche (1954).
(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)
Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.
Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.
Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.
(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)
Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.
Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.
(Alacant, 9 novembre 1840 – 16 octubre 1870)
Escriptor. Fundà i dirigí “El Semanario Católico”.
Publicà el recull poètic titulat Fábulas (1864).
(Alacant, 12 maig 1822 – Madrid, 27 novembre 1899)
Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l’École de Mines de París, on fou deixeble d’Elie de Beaumont. Membre del cos d’Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l’any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador.
Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886).
(Alacant, 12 juliol 1887 – Las Navas del Marqués, Castella, 18 novembre 1936)
Escriptor. Germà de Germà Bernàcer.
És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).
(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)
Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.
Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).
(Alacant, 25 gener 1760 – Londres, Anglaterra, 8 novembre 1825)
Eclesiàstic. Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre, a la seu de València.
D’idees liberals, el 1820 fou elegit diputat i es distingí per la lluita que menà contra els absolutistes i especialment la Inquisició, que el processà per l’escrit Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos (1812).
Exiliat a Londres (1823) protestà públicament per la instauració a València dels tribunals de la fe.
(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)
Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.
L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.
Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.
(Alacant, Alacantí, 1699 – 1747)
Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719).
És autor d’una Historia civil de España… desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V de Borbó.
Dades dels Països Catalans 