Arxiu d'etiquetes: Alacant (nascuts a)

Botella i d’Hornos, Frederic de

(Alacant, 12 maig 1822 – Madrid, 27 novembre 1899)

Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l’École de Mines de París, on fou deixeble d’Elie de Beaumont. Membre del cos d’Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l’any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador.

Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886).

Bernàcer i Tormo, Juli

1 Resposta

(Alacant, 12 juliol 1887 – Las Navas del Marqués, Castella, 18 novembre 1936)

Escriptor. Germà de Germà Bernàcer.

És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).

Bernàcer i Tormo, Germà

1 Resposta

(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)

Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.

Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).

Bernabeu i Salinas, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 25 gener 1760 – Londres, Anglaterra, 8 novembre 1825)

Eclesiàstic. Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre, a la seu de València.

D’idees liberals, el 1820 fou elegit diputat i es distingí per la lluita que menà contra els absolutistes i especialment la Inquisició, que el processà per l’escrit Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos (1812).

Exiliat a Londres (1823) protestà públicament per la instauració a València dels tribunals de la fe.

Berenguer i de Marquina, Fèlix

Deixa un comentari

(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)

Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.

L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.

Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.