(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)
Contrabaix i constructor de pianos.
Era germà de Pau i de:
Ramon Gorgé i Soler (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925) Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.
Pau i Ramon eren fills de Pau Gorgé i Soler.
Pau Gorgé i Samper (Alacant, 1881 – Barcelona, 23 desembre 1945) Baix cantant.
Ramon Gorgé i Samper (Alacant, 17 desembre 1898 – Maracaibo, Veneçuela, 3 setembre 1985) Violinista i director d’orquestra.
(Alacant, 1904 – 1994)
Pintor. Autodidacte. Exposà per primer cop el 1933 a Alacant. Participà a les biennals hispanoamericanes del 1951, el 1952, el 1954 i el 1955.
Ha sobresortit com a paisatgista; és caracteritza per un cert lirisme evocatiu.
(Alacant, 1698 – València, 1776)
Arqueòleg i eclesiàstic. Es doctorà en teologia. Fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de València..
Publicà diverses obres d’arqueologia i també algunes de caràcter religiós
(Alacant, 17 març 1916 – Madrid, 4 gener 2004)
Jurista i escriptor. Doctor en dret i en ciències polítiques i econòmiques. Ha obtingut premis importants de caràcter oficial.
És autor de les obres titulades El sentido poético de la Edad Media en las leyendas de Bécquer (1940), La seguridad social en el campo (1953), Capitalismo y comunismo en el mundo actual (1954), Permanencia de la doctrina de José Antonio y llamamiento a la nueva generación (1957), Unidad y diversidad de los hombres de España (1961), El espíritu de Teresa en la crisis del mundo entero (1964) i El tema de las ideologías (1966).
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
(Alacant, 15 juliol 1942 – )
Polític. Estudià dret a la Universitat de València. Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al congrés per Alacant a les legislatives del 1977, el 1979 i el 1982.
Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià.
Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià. Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva circumscripció nadiua, ocupà des d’aleshores la presidència de les Corts Valencianes.
(Alacant, 1878 – 1943)
Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.
És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.
(Alacant, 1837 – València, 6 octubre 1895)
Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864).
Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista.
Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s’esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València.
Dades dels Països Catalans 