(Crevillent, Baix Vinalopó, 8 febrer 1879 – Alacant, 26 desembre 1958)
Metge. És autor de l’estudi La leucemia (1952) i de nombrosos treballs monogràfics, referents en bona part a hematologia.
(Crevillent, Baix Vinalopó, 8 febrer 1879 – Alacant, 26 desembre 1958)
Metge. És autor de l’estudi La leucemia (1952) i de nombrosos treballs monogràfics, referents en bona part a hematologia.
(Orpesa, Plana Alta, 19 juliol 1663 – Alacant, 21 abril 1737)
Escriptor i eclesiàstic. Estudià a Castelló, València i Roma, on fou secretari del cardenal Aguirre i l’ajudà a preparar la Collectio maxima conciliorum Hispaniae. De retorn a València (1699), fou bibliotecari dels ducs de Medinaceli (1704).
Són notables la seva correspondència amb filòlegs, publicada a Madrid (1738), i alguna de les seves obres filosòfiques.
(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – Alacant, 1705)
Frare carmelità. Era mestre en arts i doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs d’importància, com els de definidor sinodal i qualificador del Sant Ofici.
Dins el seu orde fou prior del convent de València, vicari provincial i definidor. També fou nomenat predicador del rei Carles II.
És autor de diversos escrits religiosos que restaren inèdits. Escriví en llatí. El 1673 publicà a València una col·lecció de sermons titulada Flor del discurso en la Aurora.
(València, 1586 – Alacant, 27 maig 1665)
Prelat i frare dominicà. Cosí de Dionís. Es doctorà en arts i teologia a la Universitat de València, de la qual seria catedràtic. Fou confessor del virrei marquès de los Vélez, així com definidor i vicari general.
El 1660 fou nomenat bisbe d’Oriola. Actuà de mitjancer a la rebel·lió d’Elx contra el nou senyor de la ciutat, el duc de Maqueda.
És autor d’unes Resoluciones morales (1656), d’un escrit sobre el tercer sínode celebrat a Oriola al seu temps, i del manuscrit De censuris et sacramentis.
(Elx, Baix Vinalopó, 1861 – Alacant, 15 agost 1933)
Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques.
La seva tesi doctoral Los matrimonios consanguíneos, tingué un gran ressò jurídic.
(Alacant, 14 maig 1899 – 15 juny 1959)
Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, inicialment impressionista, evolucionà cap a una estructuració cézanniana i postcubista de gran qualitat pictòrica.
El 1959 fou premiat per la seva obra Port en repòs.
(Alacant, 1806 – 1848)
Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.
(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)
Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.
Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).
Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.
(Mutxamel, Alacantí 1923 – Alacant, 2013)
Pintor. Figura destacada del nucli artístic d’Alacant.
La seva pintura apareix inscrita dins l’anomenat formalisme modern.
(Alacant, 7 agost 1842 – 1921)
Escriptor. Restà cec a l’edat de vint-i-cinc anys.
És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores.