(Alacant, 1699 – 1747)
Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d’una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), que fou prohibit per la inquisició.
(Alacant, 21 desembre 1883 – 5 febrer 1954)
Escriptor. És autor de l’assaig El espíritu europeo de Larra (1926) i d’un bon nombre d’articles i poesies, en català i en castellà, apareguts en publicacions locals.
(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)
Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.
Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.
Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.
Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.
(Oriola, Baix Segura, 30 octubre 1910 – Alacant, 28 març 1942)
“Miguel Hernández” Poeta en castellà. Fill de pastors i de formació autodidacta, va col·laborar inicialment a la revista d’Oriola “El Gallo Crisis”, que dirigía Ramon Sijé, a qui va dedicar a la seva mort una sentida Elegía. Poc després va aparèixer el seu primer llibre, d’influència gongorina, Perito de lunes (1933).
Establert a Madrid (1934), es va relacionar amb Jorge Guillén, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Maria de Cossío. Va col·laborar a la revista de Neruda “Caballo verde para la poesía” i a l’obra de Cossío Los toros.
El 1935 va viatjar a la Unió Soviètica amb una missió cultural. El rayo que no cesa (1936) deixa entreveure la influència de Garcilaso.
Després de la victòria del Front Popular va participar en les Missions Pedagògiques de la República. En esclatar la guerra civil es va allistar al 5è regiment de sapadors. L’experiència de la guerra infondrà tradició popular a la seva poesia: Viento del pueblo (1937) i El hombre acecha (1939).
Detingut el 1939, va passar per diverses presons fins a morir d’una pleuresia al penitenciari d’Alacant. A la presó va escriure Cancionero y romancero de ausencias (1938-42). Va ésser també autor de nombroses peces teatrals: Los hijos de la piedra (1935), Teatro en la guerra (1937) i El labrador de más aire (1939).
(Alacant, 18 maig 1840 – 11 desembre 1898)
Escriptor. Tenia el títol nobiliari de baró de Maials.
És autor, entre d’altres obres, dels assaigs Ensayos literario (1870) i Cervantes, i dels llibres poètics Cien composiciones en verso (1886) i La historia de mis ángeles (1895), aquest darrer dedicat als seus familiars ja morts.
(San Diego de los Baños, Cuba, 20 octubre 1894 – Alacant, 16 gener 1970)
Pintor. Conegut com a Pancho Cossío. S’inicià en la pintura a Santander i a Madrid, i posteriorment residí a París (1923-32), fins que tornà a Santander. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Eivissa i a Alacant.
La seva obra es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos (marines, natures mortes, paisatges i retrats).
(Alacant, 12 novembre 1863 – 25 març 1940)
Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia.
Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere.
Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.
(Alacant, 19 gener 1872 – 13 juliol 1946)
Escriptor i advocat. Fou membre corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid. Presidí la Comissió Provincial de Monuments d’Alacant. Fou governador civil de Valladolid. Actuà de mantenidor als Jocs Florals d’Alacant el 1934.
És autor de les obres Després de les Fogueres (1934), Gastronomía alicantina (1936, amb reedicions de 1944 i 1959) i Platos de guerra (1937), a més d’altres escrits breus i discursos.
(Rafal, Baix Segura, 23 abril 1955 – Alacant, 16 octubre 1977)
Militant comunista. Membre del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV).
De caràcter senzill i afable, morí com a resultat de la ferida d’un maó que li va ser llançat mentre participava el dia 6 d’octubre en l’enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià.
El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)
Contrabaix i constructor de pianos.
Era germà de Pau i de:
Ramon Gorgé i Soler (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925) Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.
Dades dels Països Catalans 