Arxiu d'etiquetes: Alacant (morts a)

Real, Miquel

(Alacant, segle XVI – 1622)

Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.

Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.

Ramos i Mollà, Aurèlia

(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)

Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.

És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).

Quilis i Molina, Rafael

(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)

Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.

Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).

López i Campello, Josep Maria

(Elx, Baix Vinalopó, 1861 – Alacant, 15 agost 1933)

Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques.

La seva tesi doctoral Los matrimonios consanguíneos, tingué un gran ressò jurídic.

Lloret i Torregrosa, Joan

(Alacant, 14 maig 1899 – 15 juny 1959)

Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, inicialment impressionista, evolucionà cap a una estructuració cézanniana i postcubista de gran qualitat pictòrica.

El 1959 fou premiat per la seva obra Port en repòs.

Llorens i Sala, Roc

(Alacant, 1806 – 1848)

Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.

Llobregat i Conesa, Enric

(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)

Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.

Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).

Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.

Lledó i Terol, Enric

(Mutxamel, Alacantí 1923 – Alacant, 2013)

Pintor. Figura destacada del nucli artístic d’Alacant.

La seva pintura apareix inscrita dins l’anomenat formalisme modern.

Just i Valentí, Francesc

(Alacant, 7 agost 1842 – 1921)

Escriptor. Restà cec a l’edat de vint-i-cinc anys.

És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores.

Jover i Pierron, Camil Nicasi

(Alacant, 1821 – 1881)

Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a “El Heraldo” (1841-51) i fundà “El Prisma”. Instal·lat de nou a Alacant, dirigí “El Eco de Alicante”, “El Constitucional” i “La Tortuga”.

Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho (1851).