Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Roig i Bergadà, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 18 agost 1864 – Barcelona, 22 març 1937)

Advocat i polític. Milità en la facció demòcrata del partit liberal dirigida per Canalejas, i durant el ministeri d’aquest fou alcalde de Barcelona (1910), fiscal del Tribunal Suprem i senador vitalici. Presidí una de les comissions d’estudi del programa de renovació nacional de l’Assemblea de parlamentaris (1917). L’any següent fou ministre de Gràcia i Justícia en el govern presidit per García Prieto.

Ocupà la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència (1933-34) i, com a membre de la Comissió Jurídica Assessora de Barcelona, fou ponent del projecte de constitució de la Generalitat. El 1935 va ésser degà del Col·legi d’Advocats.

Roda i Ventura, Frederic

1 Resposta

(Barcelona, 1898 – 7 març 1967)

Advocat i polític. Es llicencià en dret el 1920. Fou passant de Bertran i Musitu i milità, com aquest, a la Lliga Regionalista.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona (1934). Vicepresident de Palestra, fou secretari del Col·legi d’Advocats de Barcelona. El 1952 n’era membre de la junta i el 1962, degà. Del 1959 ençà era membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència.

La seva mort es produí de sobte després que com a degà sortia de defensar vint intel·lectuals detinguts per raons polítiques.

Fou el pare de Frederic Roda i Pérez.

Roca i Junyent, Miquel

4 Respostes

(Cauderan, Gascunya, 20 abril 1940 – )

Polític. Nascut durant l’exili del seu pare J.B. Roca i Caball. Professor de dret a la Universitat de Barcelona (1962-66). Cofundador (1974) i dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, el 1977 fou elegit diputat. Portaveu al congrés del grup parlamentari Minoria Catalana, fou ponent en la redacció de la constitució espanyola (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979).

Secretari general per delegació de CDC, a les eleccions del 1986 promogué, sense èxit, una candidatura centrista (partit reformista) d’àmbit estatal. Elegit secretari general de CDC en el vuitè congrés del partit, encapçala novament la candidatura de CiU en les eleccions generals de 1989, fou elegit diputat i actuà com a portaveu al congrés. Reelegit el 1993, continuà com a portaveu fins al 1995. Fou candidat a l’alcaldia de Barcelona (1995), però no aconseguí derrotar P. Maragall.

A final d’any renuncià a la secretaria general de CDC per discrepàncies amb la direcció del partit. Fou el cap de l’oposició a l’ajuntament barceloní fins al 1999, i en acabar-se la legislatura, es retirà de la vida política per dedicar-se a l’exercici de l’advocacia. Fou professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Rahola i Molinas, Pere

1 Resposta

(Roses, Alt Empordà, 16 juliol 1877 – Barcelona, 2 març 1956)

Polític i advocat. Estudià dret a Barcelona i es doctorà en ciències polítiques i econòmiques a París. Milità a la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1905), diputat a corts (1914), càrrec en que fou reelegit diverses vegades, i senador (1916).

Vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès (1922) fins que dimití (1924) pel fet d’haver rebutjat la junta un acte de solidaritat amb l’Ateneu de Madrid.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou processat dues vegades segons la llei de jurisdiccions, però fou absolt pel Tribunal Suprem. Durant la República l’elegiren diputat de la Lliga (1931, 1933 i 1936) per Barcelona ciutat.

Fou ministre de Marina durant el breu govern de J. Chapaprieta (1935), que succeí al de la CEDA, amb ministre sense cartera amb Portela (1935-36).

Rahola i d’Espona, Frederic

2 Respostes

(Barcelona, 21 setembre 1914 – 23 novembre 1992)

Editor, advocat i polític.

Exiliat el 1939, en tornar el 1942 a Barcelona fundà l’editorial Teide i es preocupà pel foment de la cultura catalana.

El 1976 es convertí en el representant, a Catalunya, del president Tarradellas, i quan aquest tornà de l’exili fou nomenat conseller de Governació (desembre 1977), càrrec que dimití l’octubre de 1978, a causa de les seves crítiques a la política presidencial.

Membre d’ERC, formà part de la Comissió Mixta de Traspassos (1980), i el juliol de 1984 prengué possessió del càrrec de Síndic de Greuges, pel qual fou reelegit el 1989.

Palet i Barba, Domènec

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 juny 1872 – Barcelona, 5 gener 1953)

Advocat, industrial, polític i geòleg. S’especialitzà en estudis de geologia i publicà diverses monografies relacionades amb el subsòl de les comarques vallesanes.

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa, entitat que presidí durant uns quants anys, i realitzà diverses pràctiques de sondeig per a l’aflorament d’aigües en diferents indrets peninsulars, les quals foren seguides i encomiades pels medis científics geològics d’Espanya.

Políticament, representava les tendències catalanistes del seu temps i, amb aquest caràcter, fou elegit conseller municipal els anys 1899, 1904 i 1909.

En representació del districte electoral Sabadell-Terrassa, formà part de la diputació provincial de Barcelona, i l’any 1923 fou elegit diputat a corts per Terrassa. Membre d’ERC, fou també diputat per la circumscripció de Barcelona (1931, 1933 i 1936).

Oller i Rabassa, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 21 maig 1882 – 21 novembre 1971)

Novel·lista. Fill de Narcís Oller, estudià dret i, alhora que exercia la seva professió, es dedicà al conreu de la literatura. Col·laborà a “La Creu del Montseny”, setmanari en què publicà els seus primers escrits, a “La Renaixensa”, a “La Ilustració Catalana” i “De tots colors”.

Seguint la línia del seu pare, continuà prenent per arguments temes de la burgesia barcelonina, que desenvolupà a través d’una òptica realista. La seva obra més reeixida Quan mataven pels carrers (1930), se centra en el problema d’un període de la vida política de Barcelona. Altres novel·les anteriors de tipus realista són La carretera (1897), premiada als Jocs Florals, i La rosella (1904).

Posteriorment, bé que amb variants, seguí la línia psicològico-realista. Cal recordar, entre d’altres, les novel·les La barca d’Isis (1933), Amb el bec i amb les dents (1936), Home endins (1952), La maltempsada (1962), sobre la guerra civil, alguns volums de contes i l’assaig Víctor Català (1967).

Moles i Ormella, Joan

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 25 juny 1871 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1945)

Polític i advocat. Germà d’Enric. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1901 fou elegit regidor de Barcelona com a regionalista i del 1902 al 1905 fou tinent d’alcalde.

Defensà Jacint Verdaguer, quan aquest fou perseguit i en fou marmessor, sobre el qual escriví Mossèn Cinto (1945) en l’exili mexicà. Diputat a corts per Lleida, en fou elegit tres cops. El 1913 esdevingué senador.

Defensor dels acusats pel complot de Garraf i dels familiars de Macià quan els foren confiscats els béns, fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d’Espanya al Marroc (1933), ministre de Governació del govern Casares Quiroga (13 maig – 18 juliol 1936).

El 1936 exercí provisionalment la presidència de la Generalitat fins que foren alliberats els consellers empresonats l’octubre de 1934. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Mias i Codina, Pere

Deixa un comentari

(Lleida, 19 abril 1880 – Montpeller, França, 25 abril 1941)

Polític i advocat. Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida. Tinent d’alcalde delegat de finances de l’ajuntament de Lleida (1905-10). Fou diputat a la Mancomunitat per les Borges Blanques i dirigí el Departament d’Agricultura.

Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, fou elegit, per Lleida, diputat d’ERC al Parlament català (nov/1932), fou president de la Comissió de Pressupostos i director general d’Agricultura i Economia de la Generalitat i, després, sots-secretari del ministeri del treball del govern de la República. El 1939 s’exilià a França.

Mercè i Varela, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 1918 – 30 gener 2011)

Periodista i advocat. Cronista esportiu de premsa (“El Matí”, “La Vanguardia”, “Tele/exprés”, etc) i corresponsal (“L’Equipe”, “Tribunne de Lausanne”, “Sports Illustrated”, “Life”, “ABC”, i de l’agència United Press International), ha centrat la seva activitat en la literatura esportiva.

És autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general (Olimpiada 1976, 1976, etc), i ha dirigit també l’Enciclopèdia Mundial del Futbol. Així mateix ha participat en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI. Fou cap de premsa, a Barcelona, en els campionats mundials de Futbol (1982), i membre de l’associació internacional, amb seu a Mònaco, Esports contra violència.